La gala de les eleccions

Bona nit. L'objectiu d'aquesta pàgina era animar una mica la campanya electoral. Per aquest motiu avui és l'últim dia que aquest espai d'Internet funciona. Bé, fins el dia de la investidura del nou alcalde molt probablement s'actualitzi puntualment. Però l'objectiu ja s'ha complert. I s'ha assolit amb escreix. Quan vaig fer el bloc només intentava fer un espai d'Internet modest i sense pretensions. Per aquest motiu potser alguns considerareu que el bloc ha estat poc visitat. Però per mi, la quantitat de visites que s'han registrat en els darrers dies, entre 300 i 400 diàries de més de 200 usuaris diferents cada dia, m'ha satisfet molt. Potser és que els ciutadans no han trobat enlloc més un mitjà que tractés la informació sobre política local amb certa ironia i amb un toc d'interpretació.

M'ha divertit fer aquest bloc i anar-lo actualitzant diàriament. La veritat, jo m'ho he pres amb molta filosofia i un dels criteris per escriure cada dia un post era que comencés a riure des del principi, des que començava a teclejar l'ordinador. Espero que vosaltres us ho hagueu pres amb la mateixa filosofia. Sé que la majoria ho heu fet. Els que us ho hagueu agafat tot més a pit... res... que espero que trobeu el sentit de l'humor algun dia.

Us havia promès una gala i aquí la teniu. Està dividida -en principi- en dues parts perquè el bloc em deixi penjar-la. Hi ha tres pel·lícules nominades: Quan en Juli es va trobar la Sally, Pitjor impossible i Missió alcaldia. Diferents rostres de l'escena mundial presenten  un resum dels films. Qui guanyarà?

Gràcies per tot. Fins sempre.

Dos estils diferents en la campanya

Berga no és la mare de totes les batalles. Les mirades estan centrades més que mai en què passarà a Barcelona. Però els polítics d'altes esferes no els costa fer l'hora i quart de viatge en cotxe que hi ha entre la ciutat comptal  i la capital berguedana. CiU de Berga ha volgut explorar el màxim aquesta via i duran aquesta campanya hem vist tot de polítics coneguts convergents que s'han acostat a Berga a donar suport a Juli Gendrau, i qui sap si també a menjar una mica i comprar embotit. I és que han vingut Oriol Pujol i Lluís Recoder, tot i que a través de Youtube (tal i com ja vam explicar fa dies en aquest bloc), Gendrau ha rebut els suport de moltes cares conegudes de l'actual govern català, entre elles la del president de la Generalitat, Artur Mas. Es vol aprofitar el bon moment pel qual passa CiU. A la bústia he trobat  -a part dels Dit i fet- un llibret de més de 30 pàgines explicant el programa amb noves propostes i de repescades d'anteriors campanyes.

El PSC ha deixat de banda les seves sigles. De fet, després de Ramon Camps  s'ha volgut obrir una nova etapa i s'han integrat en el grup persones que no estaven vinculades al PSC, són la Gent de Progrés. La candidata Encarna Sànchez va protagonitzar un dels actes amb més afluència dissabte passat al centre cívic. No hi ha havia cap rostre conegut del PSC, i cap dirigent socialista ha vingut a la capital comarcal durant la campanya. A casa m'ha arribat diversa propaganda. La primera era uns fulletons explicant la vida de Sànchez i els seus vincles amb la ciutat. Després una revisteta on apareixien totes les persones que l'acompanyen a la carrera electoral i berguedans que no figuren a la llista que escrivien les qualitats de la cap de llista. Era on apareixia Jaume Farguell. Finalment fa uns dies  em va arribar una altra revisteta on s'explicava què es vol fer si governen i al costat què no ha fet fins ara en diferents matèries el govern actual.

De tota la propaganda electoral que arriba a través de la bústia, la més original és la de Plataforma per Catalunya. Atenció, no dic que estigui d'acord amb les idees ni les defenso. Només estic indicant que per un moment et pares a mirar què tens entre les mans. I és que quan s'obre el plàstic i s'agafen els diferents fulls, te n'adones que hi ha un xec de la Generalitat en què s'especifica que es dóna quatre mil euros a un tal Mohamed Alcabir Samir. En un díptic s'expliquen les principals propostes. Hi ha algunes frases impactants, com la de "les ajudes seran per als teus fills i no per als immigrants". Deunidó. Són missatges ben simples, que no cal un nivell de concentració gran per entendre'ls.

Hem arribat en el cap de setmana d'eleccions i moltes persones mantenen els pronòstics. CiU i la CUP pugen. Però atenció perquè fa dies que es nota que Encarna Sánchez té cartes amagades. Si fa setmanes no es preveia res espectacular, en els darrers dies sembla que hi ha la sensació de que la candidata socialista pot acostar-se als resultats de Gendrau. La solució a tots els dubtes, diumenge a la nit.

Recordeu que avui al vespre... si les noves tecnologies ho permeten, es farà la gala de les eleccions a Confidencial Berguedà. 

La campanya electoral arriba demà a la recta final. Han estat dues setmanes en què hem vist els polítics intentant convèncer els electors intensament. No han defallit en camp moment. Per aquest motiu avui, abans de posar punt i final a la campanya, a Confidencial Berguedà oferirem... LA GALA DE LES ELECCIONS. Veurem els protagonistes d'aquesta campanya electoral desfilant per la catifa vermella, si no sorgeixen problemes tècnics.

Dues dones i un destí

Ribera (a l'esquerre) i Carreras (a la dreta)

El Parlament. La cambra parlamentària que representa els catalans.  Les dues diputades de la comarca, Judit Carreras (PSC) i Montserrat Ribera (CiU), afronten les eleccions sabent que molt probablement revalidaran les seves respectives alcaldies. N'hi ha que critiquen que el Parlament roba temps als alcaldes -en aquest cas alcaldesses-, però la realitat és que -segons em sembla observar- pot acabar consolidant una carrera política, com a mínim a la comarca. Els seus predecessors, Jaume Farguell i Joan Roma, no van parar de guanyar eleccions (i Roma encara es presenta per Borredà). I és que no roba temps, al contrari. Ser diputat dóna una força i un poder d'influència que pot ser beneficiós per als seus pobles i per a la comarca.
Judit Carreras n'ha après molt d'ençà estava a l'oposició de l'Ajuntament d'Olvan. Si un dia, quan ja era diputada, va ser escollida per la resta de companys de la cambra catalana com a una de les parlamentàries més sexys precisament per la seva timidesa, ara -tot i no abandonar definitivament aquest punt de vergonya- es desenvolupa a la perfecció parlant en públic. Hi havia una cosa de Carreras que ha anat abandonant de mica en mica que la feia diferent quan es parlava amb ella. Algunes vegades deixava força segons de silenci per pensar què havia de dir. Una actitud que en el nostre temps -que tot va accelerat- es veu molt poc sovint. Una actitud més pròpia de països com l'Índia, on la meditació és més important que el reaccionar ràpid. Coi, és que a Olvan fins i tot un cop a l'any fan un concurs de fotografia per commemorar el moviment slow.
La parlamentària olvanesa enguany només té com a contrincant CiU. Els republicans, que havien governat abans que els socialistes, han desaparegut del mapa polític del municipi. Carreras és vista per la resta de polítics com a una persona resolutiva, que sap bellugar-se per assolir els seus objectius. És una de les cares més creïbles de la política berguedana i fins i tot sonava com a possible alcaldable per Berga, però de moment es manté al seu poble. Qui sap si en el futur obre batalla a la capital.

Al parlament amb el cor a Guardiola
Encara que no hagi sonat de moment com a possible alcaldable per Berga, és també un dels rostres més potents de la política berguedana per la seva activitat parlamentària. I és que a més, és de tracte amable -tot i que l'oposició de Guardiola de Berguedà no pensi el mateix. Durant els anys que Montserrat Ribera porta de diputada, ha posat sobre la taula els principals problemes que afecten el conjunt de la comarca.

Abans de tenir una cadira a la cambra catalana, ja es va convertir en un dels rostres més sòlids de CiU al Berguedà quan presidia el Consell Comarcal. Va guanyar a l'històric alcalde del PSC, Ignasi Costa, i Ribera es manté invencible en el seu poble de l'alt Berguedà. Si no hi ha un cataclisme electoral, la guardiolenca revalidarà l'alcaldia. El que s'ha fet patent en algun moment d'aquesta legislatura és que hi ha poc feeling amb els veïns de Bagà i el seu alcalde, el socialista Nicolás Viso. Una mostra evident va ser quan es van commemorar els 25 anys del Túnel del Cadí i Ribera no va assistir als actes perquè se celebraven a Bagà, quan bona part d'aquesta infraestructura és del terme municipal de Guardiola, tot i que la boca del túnel és més a prop de Bagà.
Ser diputat és agraït, tot i que comporti feina. I obre les portes a una carrera política que les dues alcaldesses ambicionen.

Una espiral del silenci s'instal·la a Berga els dies previs a les eleccions municipals

Les previsions de les tertúlies de bar sobre com podrien anar els resultats electorals són un indicador a falta d'unes enquestes. Però aquestes converses de cafè s'han d'interpretar i s'ha de saber escoltar què es diu. Però el més important és què no es diu per intentar desxifrar per què hi ha persones que no expressen segons quines opinions. I a Berga des de fa dies m'he trobat moltes persones que són capaces de fer algun pronòstic de resultats, però que no volen aprofundir sobre què consideren què s'ha fet bé o malament i a quin partit votaran. Les tertúlies de bar són interessants, però no tan per saber si els resultats que vaticina el grup de conversadors es compliran, sinó perquè el que estan fent aquestes persones amb una tapa de patates braves al mig és una interacció social. El que digui aquest grup d'amics, més el del costat, més el que estigui en una altre bar, conformaran l'opinió pública. I des fa dècades els estudis sobre aquestes qüestions assenyalen que hi ha opinions que no s'expressen. Caldrà veure si aquestes persones sí es volen expressar diumenge a les urnes.

La teoria de l'espiral del silenci la va formular a la dècada dels setanta la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Estudiava l'opinió pública i va observar com en al configuració d'aquesta hi havia tot de processos psicològics individuals que la conformaven. Va veure que -tot i que l'expressió opinió pública és vinculada al concepte de democràcia- a vegades el valors democràtics no s'observaven a l'hora de configurar una opinió pública precisament perquè hi havia moltes persones que no expressaven la seva opinió individual. En les societats es posa de moda o hi predomina un discurs o una opinió. Les persones que hi estan a favor se senten identificats amb aquestes idees i no els fa res expressar-se. Hi ha, però, un altre grup de persones que no s'acaben de sentir identificats amb aquestes idees, però com que aquest grup veu en el seu entorn que les seves opinions sobre un tema no són les majoritàries, doncs calla.  Persones que mantenen en silenci el que realment pensen perquè no volen sentir-se aïllats del seu entorn. La por és un componen molt important en la creació d'una opinió pública. La teoria explica com a l'hora de socialitzar-nos som capaços d'abandonar els nostres judicis sobre les coses que passen per afegir-nos a aquesta opinió majoritària.

Arribats a aquest punt, reitero que em sembla veure una espiral del silenci important en els dies previs a les eleccions. S'ha conformat la idea de que votar a certs partits ja no està de moda. Personalment considero que quan l'autora alemanya parla d'opinions majoritàries no està parlant de quantitat, sinó d'opinions que per alguna circumstància o alguna altra es posa de moda. Per què hi ha tot de gent en aquests moments que considera que CiU i  CUP pujaran, mentre que PSC i ERC baixaran? Per què quan es vol anar més enllà en la conversa, hi ha força persones que no volen aprofundir en el debat o simplement es diu que tots els polítics són iguals? Són iguals? Diumenge veurem què significa aquest espiral del silenci i si té alguna incidència en el resultat electoral. De moment, continuarem menjant tapes de patates braves en els bars de Berga tot fent petar la xerrada.  Per cert, a on considereu que es fan les millors patates braves? O també aplicareu l'espiral del silenci en aquesta discussió?

L'antic ideòleg de la CUP de Berga anuncia que no votarà Guijarro a les municipals

Era estrany que qui ha era l'ideòleg del conjunt de persones que finalment es van presentar fa quatre anys per la CUP no fos present a la llista enguany. Abel Caldera llavors era el número tres i diversos sectors especulaven que en el futur podria ser el candidat de la formació. Feia un temps que es començava a parlar d'un cert malestar entre el partit i l'entorn de Caldera. Ara, però, l'antic ideòleg de la CUP ha anunciat públicament a través de les xarxes socials els motius pels quals no figura a llista de la candidatura i anuncia que diumenge no votarà Anna Maria Guijarro. Caldera atribueix la seva postura a certs posicionaments del partit en alguns afers locals i denuncia actuacions que  considera poc ètiques en l'entorn de la candidata.

Abel Caldera afirma que persones properes a Guijarro han intentat portar a terme actuacions que  ell no veu amb bon ull i que tenen a veure amb el Teatre Municipal. Els detalls sobre aquestes actuacions són explicitats a través del seu mur de Facebook. Caldera, però, al·lega altres motius pels quals no votarà la CUP en les properes eleccions. Deixa clar que ell continua creient en el projecte de la formació i que votaria aquestes sigles si estigués censat a qualsevol altre població. Per començar, fa referència a l'actitud que van mantenir els regidors cuperos davant l'afer de la casa okupa de la plaça Maragall. També esmenta la polèmica dels veïns de l'avinguda 11 de setembre, que es van queixar fa quatre anys perquè es feia un immoble de tres plantes que els mateixos veïns criticaven perquè trencava la fisonomia del barri i tapava la vista de tot un conjunt de cases. Caldera diu que la secció local del partit ha abandonat aquests veïns i que ell mateix -quan ja estava fora de l'organització- va portar documentació a advocats de Barcelona per engegar el cas.

Caldera esmenta tot un conjunt de persones que, segons explica, han estat apartats del partit en els darrers anys. Critica el fet que la CUP no presentés un Reglament Orgànic Municipal -que havia de servir per a la regulació del règim organitzatiu i funcionament dels òrgans municipals, l’articulació dels drets i els deures dels membres de la corporació i dels drets d’informació i participació ciutadana dels veïns i les entitats de la ciutat-  i que la militant que ho va redactar va ser apartada "amb maneres poc amables". També diu que una part del material emprat en aquesta campanya i que "s'ha reciclat" de l'anterior, la van aconseguir membres del partit que han estat arraconats de l'organització.

En l'exposició de motius, Caldera no deixa de fer dures crítiques a les persones que conformen la llista i afirma no combregar "amb aquesta forma de fer política-espectacle del som molt guapos i zero propostes, ni amb la configuració d'una camarilla 'dirigent' vinculada a les castes de poder de la Berga més rància".

Es tracta de la primera declaració pública d'Abel Caldera sobre les diferències amb els actuals dirigents de la CUP de Berga. Caldera sempre s'ha mogut en l'entorn de moviments independentistes. Fins i tot en l'acte de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista que es va celebrar a Berga el 2008, el discurs final va estar reservat per a Caldera. En el text fa referència a l'intent d'expulsió que va viure fa uns anys per part  de l'organització a nivell berguedà.

El debat de Gironella i el bagul dels records

Dos temes han centrat la discussió dels tres candidats de Gironella: la situació financera (amb contínues referències al precari estat en què estaven les arques municipals quan va marxar Bertran el 2003) i el projecte de l'escola del municipi, una qüestió que no veu la llum al final del túnel. Dos assumptes que han marcat, no només el debat, sinó la discussió política a la perla del Llobregat en la darrera dècada. El moment de més tensió ha estat quan el candidat de CiU, David Font, i el del PSC, Joan Torra, s'han acusat mútuament de mentiders.

Font no ha defraudat, com s'esperava. Per la seva banda, el candidat del PSC, Joan Torra, ha demostrat dominar a la perfecció totes les qüestions de Gironella.  Ha estat la sorpresa de la nit. Si els gironellencs esperaven veure un Font triomfant, no ha estat així. Un Torra disposat a entregar-ho tot en el debat electoral li ha parat els peus. És un signe de remuntada? És complicat. El debat d'avui era més dinàmic i àgil que el celebrat a Berga. El fet, que només haguessin tres candidats -a diferència del de Berga, que n'hi havia vuit- ha propiciat que el debat fos més potable. Els polítics anaven preparats i sabien a on volien anar a parar, a diferència que els de la capital comarcal. Gairebé ha estat un cara a cara entre Font i Torra. Anem per pams i posem notes als candidats.

Política de proximitat des d'ara i fins el 2020

Sap que controla la situació, que pot portar CiU a ser la força política més votada, com en l'època de Bertran. Si a nivell català Artur Mas ha reiterat en moltes ocasions que CiU ha passat una travessia pel desert en els vuit anys d'oposició, a Gironella els convergents estaven perduts a l'espai sideral. I encara que al poble hi ha molta gent que es pensa que ha arribat l'hora d'aterrar, la veritat és que fa un any encara estaven navegant sense un rumb clar. En el debat d'avui, Font ha mostrat l'actitud de sempre però no ho ha tingut gens fàcil i hi hagut qüestions que no ha pogut contestar. Font ha volgut posar èmfasi en el fet que presenta un projecte de futur per començar una transformació de la vila que ha de durar fins el 2020. Uns eixos que es regeixen amb els criteris de la proximitat i la participació ciutadana. "L'ajuntament som els cinc mil gironellencs", ha afirmat.

Font ha defensat el govern dels darrers quatre anys. Ha començat molt bé i amb superioritat argumental, tot i que Torra en el transcurs del debat l'ha acabat avançant per poc. De fet, s'ha avaluat la política gironellenca dels darrers vuit anys. Quan Torra ha volgut atribuir els èxits de la Gironella actual al mandat 2003-2007 (quan governaven ERC i PSC), Font li ha recordat que la majoria d'obres s'han fet a partir del 2008, amb licitació del pla d'obres i serveis, quan Torra ja tornava a estar a l'oposició. Pel què fa l'escola de Gironella, ha remarcat que tornar a parlar d'ubicar-la en un indret nou seria "anar endarrere, com els crancs".

Font s'ha mostrat com és ell, un jove dinàmic que vol modernitzar Gironella. Però només ha estat la seva actitud; en quan a projectes, no n'hi hagut cap d'estrella. La joventut de Font és un factor que moltes persones opinen que és positiu, i ell l'ha associat avui amb les sigles que representa. "Les iniciatives de la joventut valen tan com l'experiència dels grans" ha destacat per rematar el debat.  Ha defensat la seva acció de govern i ha sabut contestar les propostes inviables de la resta de partits. Font també ha aconseguit per un moment mostrar Torra com a un personatge que es confon, quan el candidat socialista li ha atribuït propostes que no eren de CiU.

Creant dubtes sobre CiU

Ha estat la sorpresa. Joan Torra segurament no s'ha tret de sobre la imatge d'un polític del passat per haver-se presentat cinc vegades a les eleccions, comptant les presents. Però ha fet una demostració de retòrica i els seus principals arguments no han trobat una rèplica que els tombessin. Cada paraula de Torra anava destinada a aplanar una ombra sobre David Font. Ho ha dit des del principi, quan ha afirmat que la gestió de l'ajuntament ha estat molt dolenta en el darrer any (el temps que ha governat el jove convergent). Algunes de les seves crítiques han estat contestades amb facilitat, però els principals arguments no. Torra ha afirmat que "es paguen els proveïdors al dia perquè Font ha fet uns crèdits encoberts que en realitat han servit per pagar factures anteriors". Ha estat quan s'han acusat de mentiders. "Endossaments d'una colla de factures perquè un determinat proveïdor cobri abans", comentava Torra. Font ha hagut de reconèixer que no es paguen els proveïdors del pressupost ordinari cronològicament, i això ha comportat que el líder del PSC hagi pogut afirmar que "Font prioritza el pagament de qui li sembla", sense que l'actual alcalde hagi contestat.

Torra ha tingut una altra oportunitat de titllar a Font "d'opac". El candidat socialista ha demanat en la discussió per què no se li passen les actes de la comissió de govern des que el jove de CiU és alcalde, i no ha obtingut resposta. També ha atiat contra Font quan el convergent ha dit que el pressupost del consistori era positiu i Torra li ha recordat que no estava comptant el dèficit i per tant té en realitat "els números són vermells".  

El líder del PSC ha demostrat dominar totes les qüestions de Gironella al detall i ha fet avui un exercici de retòrica molt important, sobretot en el tram final. A part, en la seva última intervenció ha afirmat que la seva única aspiració és Gironella i que centrarà els seus esforços en la política municipal. No ho ha dit clarament, però feia referència a la possibilitat de que Font vulgui escalar en la vida política.

ERC, canvi de cicle

L'ERC de Ramon Costa ja ha desaparegut. L'empresari local Joan Pujols, que encapçala la llista republicana a La perla, no ha estat a l'alçada del seu predecessor. Tenia coses a dir i fins i tot ha donat la idea per la qual treballarà: "Una Gironella moderna". El tram final del debat ha parlat d'ell. Vol que els electors confiïn en la seva persona i en aquest punt de modèstia... n'ha tingut més aviat poca: "Ara es començaran a fer les coses com Déu mana. Durant tota la vida he tingut una empresa i he format a molta gent que tenen empreses particulars. I la comarca n'està plena. Sóc l'únic que he fet  una mar d'empresaris entre Berga, Avià, Olvan i Gironella". Deunidó la colla d'emprenedors que podrien haver al municipi si governés Pujols. Però que això passi ja no és política ficció, sinó una novel·la fantàstica digne d'El Senyor dels anells. El to emprat per Pujols no convida a la modernització de la que feia gala. 

DEBAT DE GIRONELLA / Aquesta nit, anàlisi del debat electoral de Gironella.

Debat electoral: segon 'round' i zero idees

Una altra vegada els candidats no han aportat idees noves. Propostes i més propostes. Algú que hagi escoltat el debat i que no formi part de l'entorn dels partits se'n recorda d'alguna? No només la falta d'idees ha guanyat el debat. La crisi també ho ha fet. Tots criticaven la mala gestió de l'Ajuntament de Berga i el candidat de CiU, Juli Gendrau, ho intentava esquivar dient que es venia d'una mala situació i actualment s'està millor que anys endarrere. El debat ha tingut els seus moments. El moment estel·lar, però, ha estat quan Juli Gendrau s'ha desmelenat a la recta final.

L'altre dia algun lector de Confidencial Berguedà comentava que el primer debat, centrat en urbanisme, va ser avorrit perquè el format ho era. No dic pas que no. El d'avui tenia un plantejament molt diferent i això s'ha notat. Però els candidats tampoc han utilitzat cap estratègia en el debat. Les intervencions  no han estat per tirar coets perquè els candidats... fan tanta mandra.  Però anem per pams i posem notes als caps de llista.

Tot per la meva família

No tenia un paper fàcil. Ha rebut atacs per totes bandes. Tots pensaven que Juli Gendrau havia de ser la diana dels seus dards. Al principi no li ha estat fàcil. Estava nerviós.  Els comptes de l'Ajuntament de Berga han centrat el primer tram del debat. Aquí Juli Gendrau ha aconseguit confondre el públic -ajudat per la resta de candidats- i el que els berguedans tenim clar és que no hi ha res clar, encara que els números siguin públics. Anava a treure una nota baixa en aquest examen perquè -encara que potser ho ha fet sense voler- ha jugat a confondre. Donava la sensació, a estones, de que en realitat estigués dient que hi ha un problema seriós a les arques públiques municipals. Ha defensat la seva gestió, però s'ha descuidat d'aportar alguna idea que realment atrapés al públic. I és que es presenta a la reelecció. No només  havia de defensar els últims quatre anys, també havia de fer una projecció de futur. Obté la millor nota, però ha estat bàsicament per la seva intervenció en el darrer apartat del debat. Quan es parlava de serveis socials i de l'hospital semblava que li anés la vida. "Quan els meus fills estan malalts els porto a l'hospital de Berga. El meu hospital. La lluita d'aquest alcalde ha estat dura. I encara que estigui governant CiU a la Generalitat, la duresa d'aquest alcalde crec que no l'han trobat en alcaldes anteriors", deia Gendrau. M'ha estat a punt de caure una llagrimeta i tot. Què emotiu. Però no ha estat gens malament. Són possiblement les paraules més efectives del debat.  Es notava que Gendrau s'esperava que es critiquessin les retallades de la Generalitat. Ha donat la sensació que Gendrau és el papa de tots i ens protegeix. Ha buscat el que hauria d'haver buscat Encarna Sánchez, el cara a cara amb el seu màxim rival. En aquest apartat només l'ha contradit -només una mica- el candidat del PP. Sí, gairebé tots han participat en aquest apartat del debat, però no l'han contradit. Voleu dir que era tan complicat contraatacar la trampa argumental de Gendrau? Sobre el futur... res. En la intervenció final només ha parlat de "viure i treballar a Berga". Home, això es pot fer de forma precària o essent ciutadans d'una ciutat adaptada al segle XXI. El candidat d'uns dels principals partits hauria d'aspirar a quelcom més per la seva ciutat, no? Parlava de crear llocs de treball amb innovació. Ha passat un petit ventet en aquell moment i s'ha endut immediatament les paraules. Per Gendrau (i per la resta de candidats) Berga no té futur. La seva proposta és que la Berga de sempre ha de continuar. Ara només s'ha de superar la crisi perquè continuï la Berga de sempre. És la filosofia conservadora.  

No hi hagut debat

La candidata de Gent de Progrés (PSC), Encarna Sánchez, estava en un míting, era com si no participés en un debat. Hauria d'haver donat marge a la improvisació. Dominava els temes, tenia les dades, al començament de cada apartat no feia males intervencions. Aconseguia descriure bé els problemes de Berga i llençava propostes, tot i no haver mostrat en cap moment si tenia una vareta màgica. Vaja, que no ha dit res que transmetés al públic. Ha parlat de les retallades i ha fet referència a l'hospital de Berga com a víctima de l'aprimament dels serveis públics a Catalunya. També ha fet referència a la inactivitat de l'equip de govern  en les diferents actuacions i obres que s'han executat en el darrer mandat. En quan a urbanisme ha esmentat el pla de barris i la necessitat d'escoltar els ciutadans per fer les obres que defineixen el rostre de la ciutat. Ha fet quatre pinzellades a les modificacions urbanístiques de la Rassa dels Molins i ha defensat que aquesta zona de Berga ha de ser "el nou centre de la ciutat" i que ha d'acollir el museu de la Patum. Si és tant important, per què no l'ha defensat amb vehemència i ha criticat més durament el que hi vol fer CiU? No ha incidit en idees que podien haver estat potents i haurien ajudat a enriquir el debat. La candidata de Gent de Progrés no tenia una estratègia. El segon partit més important del consistori hauria d'haver buscat el cara a cara amb Gendrau, és el seu màxim contrincant. No parlo en cap moment de buscar disputes ni de cridar, estic parlant -i que quedi clar- d'estratègies. En comptes d'haver donat tantes idees -ja que  és contraproduent perquè ningú les recorda- s'hauria d'haver centrat en unes poques de fortes i haver atribuït el problema d'alguna manera a CiU. Ho ha fet només una mica. Gairebé ni es feia referència a Convergència. Faltava nervi i improvisació. Això sí, el to pausat dóna la sensació que és una persona calmada, una calma i un bon saber estar necessari en el tarannà d'un alcalde.

Mirant d'esgarrapar

Anna Maria Guijarro s'ha reivindicat com a la candidata de l'oposició constructiva. En aquest sac ha posat el suport que ha donat a CiU al llarg del mandat. També ha utilitzat la idea de que fa una oposició amb criteri per fer més gran el sac. Dissipades les possibles crítiques d'haver estat un partit col·laboracionista amb l'equip de govern (i ningú n'ha fet referència) ha tingut via lliure per obrir altres fronts. El moment que li ha sortit més bé és el de l'apartat dels comptes municipals. No sé si formava part d'una estratègia o li ha sortit espontàniament, però el petit cara a cara que ha protagonitzat amb Juli Gendrau en aquest punt ha donat la idea de que la CUP està a l'aguait dels comptes públics. Tot i que tampoc ha ajudat a clarificar gaire res. Guijarro anava preparada per afrontar crítiques que finalment no li han fet.  Tampoc, però, tenia la fórmula màgica de la crisi. Gastar menys del que es rep i ser més eficaç? Oh, és clar. La CUP es va menjar fa quatre anys bona part de l'espai electoral d'ERC, i ara ha d'anar a buscar altres espais per aconseguir més vots i augmentar la representació al consistori. El cara a cara que ha buscat amb Gendrau anava encaminat a reforçar la idea de que la CUP juga a la primera divisió de la política i que pot afrontar bé els grans equips d'aquesta lliga que ha de portar la governabilitat de la ciutat. Guijarro ha començat bé, destacant, tot i que al llarg del debat ha anat afluixant.   

Petita sorpresa, però sense estratègia

ERC té coses a dir en aquestes eleccions, i la candidata del partit, Mònica Grandia, les ha esmentat. La principal crítica que li atribueixen és la joventut i que li queda recorregut en la política. Que és massa precipitat presentar-la com a candidata. Tot i això, ha estat una petita sorpresa haver vist Grandia defensar el seu programa. La candidata republicana ha mostrat que aprèn ràpid. Que si fa setmanes hi havia molts dubtes en ella, ara en sap prou com per participar en un debat electoral. Tot i això, no ha destacat especialment. Les seves propostes coincidien amb les d'altres formacions i no ha dit quelcom destacable. Ha volgut contestar i participar en el debat, però les seves intervencions han quedat lluny de ser brillants. La sensació, però, és que ERC encara ha de passar pàgina. Està clar que ERC ha de fer crítiques al govern, però ja no està en l'època de Xoy, quan jugava a participar en la primera divisió de la política. El màxim rival de d'ERC no és Juli Gendrau, sinó la CUP. Ha de recuperar l'espai perdut, i Grandia no ha fet cap crítica a la candidata Anna Maria Guijarro. Ni una. Saben què els va passar fa quatre anys? La candidata republicana no ha protagonitzat un cara a cara amb la rival de la CUP en el millor escenari que podria fer-ho, en l'acte més multitudinari de la campanya.

A la recerca del regidor perdut

El PP vol obtenir com a mínim el regidor que va perdre (per l'expulsió de Saña del partit) i qui sap si un altre. Les enquestes assenyalen un magnífic moment pels populars a nivell general. El candidat del PP, Joan Antoni López Noguera, volia criticar Gendrau. Donar la imatge que ha estat un mal gestor, que es descuida dels berguedans. En aquest punt Gendrau s'ha crescut i qui sap si ha fet créixer també a López Noguera quan li ha donat la resposta més dura que s'ha escoltat en el debat. El cap de cartell popular ha recordat a l'alcalde les moltes propostes que han quedat a l'aigüera. També ha estat força gràfic quan ha explicat el deute per habitant que té la capital comarcal. "Diuen que els nens neixen amb un pa sota al braç, doncs a Berga amb 645 euros de deute". Gendrau li ha  recordat el deute per habitant d'altres poblacions properes (esperava aquesta crítica) i López li ha contestat que s'ha de fixar en Berga i no veure com de malament estan les finances públiques d'altres localitats. López no ha estat malament del tot, però no ha fet cap intervenció estrella.

Quan tot passa pel reciclatge

Qui recorda les intervencions, a aquests hores, del candidat d'ICV, Josep Antoni Hernández Vinagre? Ha estat fluix. Tot passava per l'ecologia. Home... potser hi ha altres aspectes que no passen pel reciclatge. El moment més destacable ha estat la crítica que ha fet a la modificació urbanística de la Rasa dels Molins i ha denunciat que s'augmenta el nombre d'habitatges.   Un model que ha qualificat "d'especulació" i que "caracteritza a Convergència".  Si ICV vol realment aconseguir representació a l'Ajuntament, en el debat electoral no ha fet cap mostra de fer un esforç gran perquè la gent ho vegi d'aquesta manera.

Independència i Rasa del Canyet

Ha esta realment fluix. Una altra vegada el seu discurs sobre urbanisme passava pels problemes que hi ha a la Rasa del Canyet el dia que plou. Molins s'ha cenyit als temes formulats i no s'ha enfilat per les branques, tal i com ho fa fer l'altre dia. Si Molins aconseguís representació a l'ajuntament seria bàsicament per les sigles que representa, no per les seves intervencions en el debat electoral.

Prada la 'teatrera"

Ha donat un bon exemple de xenofòbia. Tot el que passa és per culpa dels immigrants. La crisi no existeix, sinó la immigració que, segons ella, ens ha portat a la catàstrofe econòmica. S'ha de reconèixer que -tot i que ningú li fa cas- les seves idees han arribat a la perfecció. Tenia una idea ben simple i molts dels problemes que ella detecta passen per aquesta lògica. A més, la posada en escena no ha estat malament i ha reforçat que la gent recordi alguns dels seus missatges. Recordo que ha començat la seva primera intervenció parlant del suïcidi d'una dona de la ciutat fa uns anys per culpa, segons explicava, de viure en la precarietat. I segons Prada els ajuts econòmics es destinen a immigrants quan s'haurien de destinar -insisteixo, segons ella- a les persones que han nascut aquí.

També ha estat interessant quan ha intentat demostrat que parlar d'urbanisme en un debat és massa complex quan hi ha altres temes -que segons ella- mereixen més atenció. En l'apartat d'urbanisme ha començat un interrogatori als candidats sobre aquest àmbit per intentar demostrar que no tenen gaire idea. Evidentment aquesta qüestió s'hagués eternitzat i el moderador l'ha aturat. La resta de candidats han fet bé no constant cap de les seus arguments.

Rusiñol, el 'crack'

El periodista Xavi Rusiñol era l'encarregat de conduir el debat.  Ha proposat un model de debat en què els candidats podien  recrear-se, atacar quan volguessin... podia haver estat un debat molt dinàmic. Ell animava els caps de cartell perquè fessin intervencions curtes i propiciar la discussió. Fins i tot els animava a intervenir i a tallar a altres candidats sempre que ho consideressin oportú. Llàstima que els polítics berguedans no saben jugar gaire bé perquè el joc proposat per Rusiñol estava força bé. L'únic punt a discutir-li és que no tinc clar si en un debat electoral el públic s'ha mossegar la llengua i no aplaudir el candidat afí en el transcurs de la discussió. El periodista ha deixat que el públic animés els caps de llista.

EL DEBAT EN DIRECTE / Avui des de Facebook i Twitter comentaris en temps real de les intervervencions dels candidats mentre es desenvolupi el debat electoral de Ràdio Berga. A partir de les 6 de la tarda. El perfil de Facebook és Noticies Berguedà i a Twitter bergasecrets.

I si Berga fos... Springfield?

Farem un exercici divertit avui. Tothom té el seu doble a Els Simpson. La mítica sèrie del canal Fox, que des dels noranta es pot veure a totes les televisions del món, té un univers ric amb tot de personatges que desenvolupen un rol diferent. A Els Simpson es recrea una població de personatges d’una ciutat mitjana dels Estats Units.  Avui imaginarem que per un dia Berga deixa de ser-ho i se situa en el món animat de Springflield.

L’alcalde és l’alcalde

Les pràctiques d’un i altre alcalde són molt diferents. Però Juli Gendrau encaixa en el paper del mayor de Springflield, Joe Quimby. Sempre a l’aguait per intentar guanyar les eleccions. Atent al que passa a la seva ciutat. Però compte, que aquest personatge –tot i ser l’alcalde en gairebé tota la sèrie, i fa més de vint anys que s’emet– va perdre un cop unes eleccions. Va ser precisament el actor secundario Bob qui va treure més paperetes en uns comicis. En unes eleccions Quimby utilitzaria mètodes per guanyar-les (còmics i delirants) que Gendrau no empraria mai. Però tot això podria, l’alcalde de Springflield podria ser perfectament el doble de Gendrau. Quan s’agermanaran les dues ciutats?

Encarna, sempre tan bona persona

La candidata de Gent de Progrés (tal i com es fa dir el PSC de Berga ara) fa cara de no haver trencat mai cap plat. I segurament sigui així. Transmet pau i tranquil·litat. Sempre pausada i sense posar-se nerviosa. Sempre anant amb compte. Per aquest motiu, si ens traslladéssim a la ciutat dels Simpson, Springfield, Maude Flanders seria la doble d’Encarna Sànchez. És l’esposa de Ned Flanders, el veí purità de Homer Simpson. Sempre bona persona i molt disposada a cuidar la seva gent, defensant les persones del seu entorn fins al final, sempre procurant que tot estigui en ordre i que el món sigui un indret harmoniós.

La noia de les causes perdudes

A veure... aquí s’han de salvar moltes distàncies. Sobretot pels que sou seguidors assidus de la sèrie i teniu mitificat el personatge de Lisa Simpson. Però la candidata de la CUP, Anna Maria Guijarro, podria trobar el seu doble en un dels personatges principals de la sèrie. Sobretot perquè aquest personatge és algú que es mou contra la injustícia universal. Les dues són un esperit inquiet i tenen utopies. Amb ganes de defensar els més dèbils, tot i que a la sèrie en algun episodi hem vist com la solució a algunes d’aquestes injustícies socials comportaven posteriorment altres inconvenients. Potser Guijarro és molt aficionada a la música, no ho sé, però no me l’imagino tocant el saxofon, tal i com ho fa Lisa Simpson. Al personatge de ficció li encanta el jazz i el blues i jo m’imagino més a Anna Maria Guijarro escoltant Obrin Pas.  Tot i això, les dues noies protesten i sempre ho faran. 

Una noia molt educada amb un punt d’impertinència

També s’han de salvar les distàncies. Però la doble de Mònica Grandia podria ser Jessica Lovejoy, la filla del reverendo Lovejoy. La candidata d’ERC es mostra simpàtica i agradable amb les persones que se li acosten a mostrar-li suport de cara els comicis electorals. Imagino que Grandia sempre és així. Loveloy és una nena dolça i extremadament educada davant el seus pares i la majoria de la gent. El personatge de ficció, però, té alguns trets de la seva personalitat que imagino que no deu tenir Grandia. Així que encara salvem més les distàncies. I és que el personatge de ficció en realitat és una noia bastant trapella. En un capítol és la xicota de Bart Simpson i li fa fer mil i una bogeries. 

El metge dubtós

És més que res perquè és que se li assembla una mica físicament. Però Joan Antoni López Noguera podria ser el doctor Nick Riviera. A Springfield, aquest professional de la medicina és el competidor el doctor Hibbert. Riviera utilitza mètodes més barats i té menys èxits en el camp de la medicina que l’altre metge de la ciutat. Els seus tractaments són menys eficaços i es va treure el títol de Medicina en el Col·legi Arriba Hollywood. En la sèrie parla amb cert accent argentí.

Els actors secundaris

El candidat d’ICV, Josep Antoni Hernández Vinagre, en aquesta pel·lícula no és un dels protagonistes. Per tant, podria ser el actor secundario Bob. Aquest personatge de ficció odia la televisió d’igual manera que Vinagre no suporta la pol·lució. Més que res aquestes són les similituds. El actor secundario Bob treballava en el Show de Krusty. El nom complet és Robert Underdunk Terwilliger, encara que a Mèxic se’l coneixia per Bob Patiño. Va acabar a la presó per diversos delictes provocats per l’odi contra Krusty.

Aquest somriure estrany

És el que se li assembla, però evidentment el candidat de Solidaritat, Salvador Molins, no té doble en aquesta sèrie de televisió. O com a mínim jo no li he trobat. De fet, ni els trets biogràfics de Charles Montgomery Burns tenen res a veure amb els de Molins. L’únic que es pot dir és que ell vol per a Catalunya el que Burns vol per la seva central nuclear. El senyor Burns és el propietari de la central nuclear de Sprnigfield i sempre està preocupat per fer apujar el capital dels seus negocis.

I per acabar...

La candidata de Plataforma per Catalunya, Carme Prada, tampoc té doble. Prada i el conductor de l’autobús Otto Man no tenen res a veure. Aquest personatge de ficció porta sempre auriculars i escolta música heavy. Els dos, però, fan una funció bàsica. Oto Man, amb el seu treball, porta els nens a l’escola. Carme Prada també és una persona, malgrat el partit pel qual es presenta ara, que diu ser solidaria amb els demés. 

Disculpes pel retard d'avui, en breu actualitzo

Disculpes pel retard de l'actualització d'avui. Blogger ha deixar d'oferir el servei de blocs avui per un error en el sistema, segons anava informant l'empresa propietària Google al llarg del dia. Les persones que seguiu el bloc a través de Facebook i Twitter ja estàveu informats de les incidències. En breu penjo el post d'avui. Pel que estic veient, ha desapregut el post d'ahir. Si el puc recuperar, el tornaré a penjaré. Mil disculpes.

El context general s'imposa davant la incapacitat dels polítics de generar titulars

De noticies, n'apareixen. Però és més per la necessitat dels mitjans de comunicació de buscar-ne que no pas perquè els partits polítics locals sàpiguen marcar un gol i generar actualitat. Davant aquest panorama, les referències dels electors berguedans són les noticies que arriben a nivell general pel què fa l'actualitat política. I això que tenen a on remenar perquè ahir Ràdio Berga anunciava que l'atur a l'abril havia pujat un 4% respecte fa un any. CiU ha sabut combinar el factor extern amb el local i ha buscat ajut exterior. Ni més ni menys que la del president de la Generalitat, Artur Mas, i altres membres destacats de la coalició nacionalista. Mas, a través d'un vídeo de Youtube, parla de que Gendrau ha hagut de realitzar una "feina dura" perquè "la situació que es va deixar per part d'altres era molt difícil". És a dir, que el president intenta contextualitzar en Berga la història que tan bé ha sabut vendre a nivell català de que la situació econòmica que s'ha trobat és nefasta per culpa del PSC. Fins que no es detallin ben bé els comptes de l'ajuntament i algun expert en economia ho interpreti -i no els partits polítics- és complicat de saber això, al igual que a la Generalitat. Però és una història senzilla que en moments de crisi pot arribar a persuadir. Mas, però, parla de que "Juli Gendrau i la seva gent han anat remuntant aquesta situació". No tinc clar que aquesta frase aconsegueixi convèncer un berguedà que segueixi l'actualitat local. Però el que és clar és que CiU de Berga rep el suport de les cares més visibles del partit, ara que passa per un bon moment, i això juga a favor de Gendrau.

Especial gràcia fan altres membres de CiU, com Oriol Pujol. "Me l'estimo molt. I això és poc freqüent en política", assegura el portaveu del grup parlamentari de CiU a la cambra catalana. Parla de "l'actitud positiva" de l'actual alcalde i que això és bàsic en "època de vaques magres".  L'altre és el conseller de l'Interior, Felip Puig. "Què puc dir de Juli Gendrau que no sapigueu vosaltres", comença. Destaca l'esperit patriòtic de Gendrau i curiosament parla de que ha aconseguit "una bona col·laboració entre la policia local i els mossos d'esquadra". Ah sí? Primera noticia. Però, ep, que potser se m'escapa alguna cosa.

El PSC del Congrés dels Diputats, un altre maldecap en la campanya

Davant la incapacitat de les seccions locals dels partits de generar noticies, l'actitud del PSC al Congrés dels Diputats és un altre factor que juga en contra dels alcaldables socialistes. Fins ara el PSC començava aprofitar les informacions de la retallada. Però des d'ahir a l'actualitat s'ha imposat el fet que els socialistes catalans no donessin suport a l'entrega del Fons de Competitivitat. Una actuació que els ha valgut la crítica de la resta de forces polítiques de Catalunya. Fins i tot algun diari indicava que això arruïnava la campanya de Jordi Hereu a Barcelona. Masses fronts oberts tenen en aquests moments els socialistes, i això els afecta fins i tot a Berga.

La manca d'idees guanya el primer debat

Els problemes de circulació a Sant Francesc, tema de debat.

Segur que molts espectadors van tenir la sensació de ser Michael J. Fox protagonitzant Regreso al futuro. Més ben dit, era un remake dolent d'aquest film perquè els actors eren diferents, però pitjors. Què s'ha de fer amb Queralt? Moltes iniciatives es plantegen des de fa anys, mil i una idees s'han discutit i cap projecte s'ha executat. Potser hi ha un bri d'esperança ara que s'ha creat la taula de treball en què hi són presents l'ajuntament i altres organismes que depenent de la Generalitat. En aquest punt tothom va estar d'acord en què és positiu aquest pas. El demés va ser vendre fum a uns electors estan tips de respirar-ne.  La més original en aquest sentit -de fet va estar original en totes les seves intervencions- va ser la cap de llista de Plataforma per Catalunya, Carme Prada, que va instar l'exalcalde Josep Maria Badia a que donés explicacions sobre l'estat actual Queralt i sobre el fet que sigui una pedra a la sabata de l'ajuntament berguedà. El debat estava organitzar pel Col·legi d'Arquitectes i es va celebrar al Pavelló de Suècia.

En algun moment, però, si es va poder discutir quelcom nou. I és que la construcció de l'Escola de Música va provocar un nou tema discussió (bé, de fet es va debatre poc): la falta d'aparcaments i els problemes circulatoris a la zona de Sant Francesc. Solucions: potenciar el transport públic. Traduint: "no ho tenim del tot clar". Socialistes i republicans van recordar a Gendrau que no s'estaria parlant d'aquesta problemàtica si s'hagués construït aquest equipament on ells consideraven que s'havia d'ubicar quan governaven junts. Altra vegada Prada va recórrer l'originalitat, ella considera que els problemes del trànsit se solucionen "caminant".

La CUP, però, va protagonitzar la contradicció de l'acte d'ahir. El seu representant en el debat va atiar contra el Pla d'Ordenament Urbanístic Municipal (POUM) perquè es planificava un nivell de creixement irreal, per sobre del que en realitat serà Berga en el futur. Venien a dir que el consistori s'havia venut en el moment del boom de l'habitatge al negoci de la construcció. I ells, no s'han venut a CiU? I és que la CUP no va clarificar com es pot criticar el POUM mentre que fa uns dies els seus regidors donar suport a la proposta de modificació del POUM de la Rassa dels Molins, que preveu la construcció de cent pisos més perquè la urbanització sigui rendible econòmicament. De fet, els cuperos van escenificar el que vénen fent tota la legislatura, donar un suport dissimulat a CiU per no dir no són els seus socis.

Falta d'estratègia

Va ser un trobada, no un debat. El format potser no era especialment atractiu, però cap de les persones que hi van intervenir van aprofitar per rascar vots entrant en polèmiques amb els seus principals contrincants polítics. Entre CiU i PSC o entre ERC i la CUP. Es va denotar una manca d'estratègia i una falta de planificació sobre què fer per persuadir els electors. Esperem que a partir d'ara la campanya s'animi una mica. De moment avorreix i interessa a pocs ciutadans.

Farguell dóna suport a la candidata del PSC

 Farguell i el seu comentari de suport 

No s'enganyin. El gairebé invencible exalcalde de CiU Jaume Farguell sap bé el que fa. Ell pot dir que no dóna suport al PSC en les properes eleccions, que només volia expressar la seva opinió sobre la cap de llista dels socialistes, que ho fa a nivell personal i no com a representant de cap entitat que encapçala, que va acceptar la proposta perquè coneix Encarna Sánchez des de fa molts anys. Però encara que no ho faci com a líder de cap institució, sap molt bé què signifiquen pels berguedans les seves paraules. És -salvant les distàncies- el Pujol berguedà, tot i que  em sembla que ell era més proper al sector Roca que no pas del de l'antic president català. En un dels fullets que el PSC de Berga ha repartit per les bústies de la ciutat hi ha dues pàgines dedicades a persones que volen expressar què opinen d'Encarna Sánchez. Es tracta de propaganda política. És clar que tot són elogis. Els socialistes han inclòs comentaris de persones que coneixen la candidata, tot i que alguns no li són afins ideològicament. Les paraules més preuades pels socialistes són precisament les de l'exalcalde que durant tant de temps els va portar nombrosos maldecaps en el passat per ser una màquina de guanyar eleccions, tot i que en una legislatura passés a l'oposició. Com canvien les coses.

Jaume Farguell matisa ja des del principi del seu comentari que reconeix la vàlua de la cap de llista del PSC "tot i la meva coneguda trajectòria com a polític convergent i independentista de cor". Necessita fer aquest aclariment perquè els electors no pensin que ha canviat de bàndol i s'ha tornat socialista. No, ell continua defensant un Estat català. Aquesta puntualització, però, encara pot beneficiar més Encarna Sánchez. I és que pot donar la sensació als electors de CiU que poden donar suport a la candidata socialista a les municipals (sempre s'ha dit que en la contesa electoral local el paper del candidat ha tingut un paper més determinant que no pas el partit que representa) sense renunciar els valors de la coalició nacionalista. Farguell no només destaca les "capacitats intel·lectuals" de quan era alumna seva, sinó que posa de relleu "l'actitud oberta" quan era regidora de Cultura envers el Casal d'Europa i la seva tasca com a membre de la junta d'Òmnium Cultural.  

L'exalcalde de CiU és un personatge enigmàtic a Berga. Les seves paraules no se les endur el vent, i menys si estan impreses i es poden llegir unes quantes vegades. Crec que el farguellisme ja no existeix com abans, tot i que segurament hi ha ciutadans que els interessa saber què pensa. Ell, però, continua despertant certes passions i recels. I potser sí, segurament hi ha algú que encara pensa en les tres efes: Fer Fora el Farguell, tot i que diria que aquest diminut reducte -si encara existeix- se situa dins de la mateixa CiU.  No deixa de ser curiós que Farguell comparteixi espai amb el també exalcalde Ramon Camps (PSC). Els dos van protagonitzar temps ençà les disputes dialèctiques de més pes a les sessions del ple. Dos polítics de raça durant anys confrontats i que ara els uneix el suport a Encarna Sánchez.

Els alts i baixos amb CiU

El moment de més crispació entre l'aparell local de CiU i Jaume Farguell es va produir el 1999, quan va tornar a guanyar les eleccions. La coalició nacionalista podia passa a l'oposició si es pactava el primer govern progressista entre PSC i ERC. Les negociacions no van arribar a bon port. El republicà Josep Xoy sempre va intentar l'impossible en les negociacions per formar govern, i tant el 1999 com el 2003 hi va haver polèmica. La condició de Xoy el 1999 va ser les tres efes, i ho va aconseguir. Farguell, poc acostumat a perdre batalles, va haver de deixar la política abans del que es pensava perquè els seus companys de partit van preferir el pacte amb ERC que tenir-lo com a líder. Va ser el mandat de Josep Maria Badia (CiU). L'enigmàtic alcalde va declarar la guerra a Badia, que el 2003 va perdre les eleccions.

Ara no hi ha declarada cap guerra, com a mínim cap que tingui relleu públic i del qual la ciutadania sàpiga alguna cosa. Però és cert que el comentari de Farguell ha provocat malestar a les files convergents. Les paraules de l'exalcalde no són en va. Haurem de veure si encara existeix el sector farguellista i si es mobilitza a les urnes.

Les antigues colònies tèxtils decidiran qui governa a Puig-reig els propers anys?

Antiga colònia de Cal Vidal

El Triangle de les Bermudes dels pronòstics és Puig-reig. Totes les previsions no tenen res a veure amb els resultats finals. Qui hagués dit fa quatre que l'exsocialista Saturnino Domínguez esdevindria el candidat més votat amb una formació que era la marca blanca d'ICV, la candidatura Independents per Puig-reig - Entesa pel Progrés Municipal (IP-EPM)? De fet, és insòlit que els ecosocialistes tinguin uns bons resultats en algun municipi del Berguedà. Per aquest motiu, si algú vaticina uns resultats surrealistes, me'ls puc arribar a creure. I és que les coses que passen a Puig-reig són surrealistes. La configuració política actual (cinc regidors d'IP-EPM, quatre de CiU, i un pel PSC i un altre d'ERC) es deu sobretot a dos factors: a la més que polèmica moció de censura de l'any 2005 i a la salvadora Hines. Per fer una mica de memòria. El 2005, l'ERC de Josep Maria Boatella (que governava amb el PSC) va passar a l'oposició per la moció de censura presentada pels socialistes (després d'haver trencat el pacte de govern) amb el suport de CiU. Actuació que li va valer a Saturnindo Domínguez l'expulsió del partit. Per altra banda, el 2006 la promotora amb ramificacions a nivell mundial Hines va comprar l'antiga colònia Vidal per desenvolupar un macroprojecte que havia de salvar el nucli de l'ostracisme. Molts comparaven aquest moment amb el de la mateixa creació de la colònia. Ara, IP-EPM i CiU governen conjuntament

Estem en plena crisi i han passat els anys, però Hines encara no hi ha desenvolupat res de res. Pel camí, l'ajuntament i la promotora s'han trobat entrebancs. Un dels que ha provocat més maldecaps el van esquivar fa unes setmanes amb l'aprovació d'un nou pla d'ordenament urbanístic i la modificació dels acords entre les diferents parts interessades. Però l'obstacle més important és la crisi. Hines ha anunciat que com a mínim fins el 2012 no hi farà cap inversió, tot i que des de l'ajuntament diuen que s'ha d'elaborar un full de ruta que marqui els temps a seguir. Els vots es mouen per sensacions i per la visió que tenim de les coses. És difícil de comprovar si a Puig-reig persisteix la il·lusió que es va injectar amb l'anunci del projecte a Cal Vidal o s'ha desinflat. Caldrà veure si encara hi haurà un eco de la polèmica moció, tot i que ho dubto. És un episodi tancat. Les antigues colònies tèxtils van ser el motor econòmic de la Catalunya central a l'era industrial. Allò forma part de la història, però la influència que exerceixen a Puig-reig és indubtable. I el que diguin les colònies tindrà les seves conseqüències a les urnes.

Res de nou a la campanya

És molt curiós l'espot que CiU de Puig-reig ha penjat a la xarxa. Una de les frases que es repeteix és "hem complert". Paraules que sonen a l'uníson des de la boca de les diferents persones que integren la candidatura convergent. Es parla de que s'han arreglat camins, que s'ha conservat el patrimoni històric (i apareix l'església de la colònia Pons), de millora d'equipaments, que es fa més festa amb menys despesa... I Cal Vidal? Tenen la sensació d'haver complert a allà? No entenc com en un espot de campanya no aparegui res d'aquesta antiga colònia.  A més, es pengen la medalla quan s'ha governat conjuntament amb IP-EPM. Antoni Clement diu que el seu equip ha fet coses, però no parla del projecte de futur. Ja ens podem imaginar quin és. Ho insinua al principi: "estem al costat de les persones...", però tampoc s'oblida (només faltaria) "...i de les empreses". Una paraula que contrasta molt amb la de la candidata del PSC, Laura Parramona, que parla de "comerç". La conservació del patrimoni és gairebé l'únic aspecte de futur clar que s'esmenta. Tot i que a Puig-reig -com que hi ha tant de patrimoni fantasma que s'ha de ressuscitar-, s'ha demostrat que poden haver moltes maneres de recuperar-lo. La fórmula que proposa ell és la millor? El vídeo està ben elaborat i, a part d'Antoni Clement, destaca la regidora Isabel Corominas. Pot ser un bon cap de cartell en el futur? Hi ha alguns aspectes que semblen banals, però amb els quals la gent s'hi fixa i d'alguna manera o altra poden influir en el vot. Parlo dels símbols -i tot és simbòlic-. Corominas surt estupenda en l'espot. Fixem-nos en les peces de roba escollides per aparèixer a l'espot. És la imatge viva de la noia convergent moderna. Hi una imatge brutal, quan apareix al costat del riu. Amb ulleres de sol al cap, americana beix, camisa blanca per sota el texà i aquesta sensació d'estar controlant la situació. Les arracades potser seria l'únic complement que desentona.

El lema de Satur escollit pel cartell no deixa de ser curiós. L'eslògan és "un alcalde, un amic". Juga a la proximitat. Amb el seu caràcter també ho fa, tot i que és una persona intel·ligent i mai se sap si ell és realment així, ho està jugant a ser polític. El que deixa fora de joc el missatge és la fotografia. Una de les pitjors que he vist. I és que el rostre és de fer pocs amics. Té un repte important: revalidar la seva candidatura com la més votada. És una tasca difícil, però d'altres situacions polítiques més complicades se n'ha sortit. 

Domínguez i Parramona/Foto:bergactual.cat

Laura Parramona (PSC) sí deixa clar quin és l'objectiu: el futur.  A més, dóna la fórmula per aconseguir-lo. Parla de Persones + Treball + Comerç. Caldrà veure com juga aquesta batalla i si aconsegueix posar-se les colònies a la butxaca. Fa quatre anys era una completa desconeguda. En tot aquest mandat s'ha reivindicat com una persona activa amb ganes de conèixer el poble i ha demostrat que té ganes de continuar fent política. La transformació de la seva imatge, a nivell simbòlic (i qui sap si el canvi de color de cabell també), la podrien convertir en la sorpresa d'aquesta contesa electoral.

ERC a Puig-reig està desfeta. No van ser menors les dificultats per poder fer una llista. Es presenta Antoni Pérez. Però en el mandat que toca a la fi, Josep Clotet va abandonar la cadira de regidor i Josep Badia l'ha ocupat fins ara. Clotet va al·legar la crispació que es vivia a les sessions del ple de l'ajuntament com a causant de la seva marxa. Els republicans arriben sense gaire cara i ulls a les urnes. El seu cartell, en què no es destaca al cap de llista sinó que apareix tot el grup, intenta persuadir l'elector de que alguna cosa ha canviat a ERC. "Canvi de marxa", diuen, però la veritat és que encara s'han de recuperar de la crisi que pateix el partit.

I el candidat el PP? Algú el coneix? Sembla ser que va viure una temporada a Puig-reig, però viu desconnectat de la realitat del municipi a la zona metropolitana de Barcelona. Una llista fantasma, vaja. Però resulta esperpèntic que els populars no hagin aconseguit fer una llista a aquest municipi, un dels més importants de la comarca. A més, en el passat havien tingut representació.

Les curioses polèmiques de Puig-reig estan servides.