Les disputes dels independentistes fan malbé el sender cap a un estat propi

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) anunciarà ens els propers dies si finalment es presenta a les municipals de Berga. Tot sembla apuntar que formaran una llista per concórrer a la contesa electoral. Després d'aconseguir 968 vots en les eleccions del Parlament de Catalunya, i situar-se d'aquesta manera com a tercera força més votada a la capital berguedana, se senten prou forts per obtenir uns bons resultats en la propera cita amb les urnes. Tot i que si finalment es presenten, el sector independentista estarà més dividit que mai. Els dirigents de Solidaritat saben que és impossible obtenir el nombre de paperetes que van assolir al novembre del 2010. Llavors van aglutinar una quantitat de vots important provinent de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). Electors que en les municipals del 2007 van convertir la CUP com a partit revelació a Berga.

Si les noticies que circulen es confirmen i SI es presenta, els electors independentistes s'ho hauran de pensar bé a l'hora d'anar a votar. Hauran d'escollir entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) -que encara no ha manifestat públicament que es presenta, però tothom espera que faci una llista-, la CUP i la formació de Joan Laporta. El vot independentista es dividirà en tres blocs en un moment en què, segons indiquen estudis sociològics, la temperatura de la febre independentista està més alta que mai. Si només es presentés una formació política independentista a Berga, us imagineu la quantitat de vots que aconseguiria? Segurament més que en els millors moments d'ERC, quan era l'únic partit que concorria amb aquest objectiu polític.

Potser hi ha més partits independentistes perquè cada cop hi ha més persones que se circumscriuen dins d'aquests sectors. I com més gent hi ha, menys possibilitats d'arribar a consensos. Però està clar que aquests partits, si volen veure un estat català, hauran de confluir algun dia i apostar per un projecte polític. Part del camí l'hauran de recórrer junts. Més enllà de les paraules maques, de semblar més o menys radicals, de pronunciar frases buides de continguts per quedar bé amb l'electorat i ser populista... Molt més enllà, hi ha el debat real de les idees, els projectes seriosos que defineixen una ruta, la gent que sap que les utopies no es fan realitat només repetint eslògans sinó raonant... que tota meta requereix esforç i sacrifici. Els independentistes a Berga ho tindran molt difícil a l'hora de decidir-se.

El circ de les eleccions municipals

    Fotografies de diferents webs de mitjans i partits polítics.

Passin i vegin. Estan a punt de presenciar el circ més important del món. Un xou en què els pallassos no paren d’entretenir i fer riure el públic. Serà un espectacle immens que durarà fins el 22 de maig, el dia de les eleccions municipals. Serà una pallassada contínua. Els primers clowns ja han aparegut a l’escenari. A Berga, Juli Gendrau (CiU) i Anna Maria Guijarro (CUP) estan disposats a no defraudar-nos. I, atenció, que des del PSC ens arriba Encarna Sánchez; que ha assajat amb un antic arlequí, en Ramon Camps.

I si no en teníem prou, hem reservat un exèrcit de pallassos. Va, som-hi tots! Endavant! A Gironella tenim un nou fixatge, en David Font, després que la seva antecessora, Mercè Font, marxés per la força. I es que ella volia ubicar-nos a un circ més gran –però que era massa car i es veu que era seu– i es mirava de forma estranya el calaix que vam fer un cop els espectadors van comprar les entrades. “Mil euros!”, no parava de repetir amb el mateix to de veu que un antic president del Futbol Club Barcelona. 

A Puig-reig, en Saturnino –que té aquest nom perquè possiblement prové de Saturn– ens promet fer fins i tot fer un número de màgia. Com convèncer que una multinacional faci ploure una milionada d’euros a Cal Vidal i que anys després hagi sequera inversora a l’antiga colònia. I és que aquest gran arlequí ja ens té acostumats a espectacles de màgia. No recordeu quan es va convertir en un gran clown després del número de la moció de censura? És tot un crac.

També hi haurà moments per a la nostàlgia. D’Olivia Newton John a Angelina Jolie. Dos sex symbols que les separa més de 30 anys d’història. Però atenció, perquè al llarg de tot aquest temps s’han mantingut en escena arlequins com en Ferran Civil (Cercs), Joan Roma (Borredà) o Josep Orriols (Castellar de N’Hug). Per no parlar d’altres que, tot i no dirigir en aquests moments els seus respectius ajuntaments, es mantenen en escena: Joan Torra, Ignasi Costa, Serafí Costa...

Per què aquest bloc?

L’espectacle està garantit i esperem que ens acompanyin al llarg d’aquest viatge fins a les eleccions municipals. Aquest espai d’Internet pretén analitzar les maniobres dels partits polítics per rascar vots d’on sigui possible. I també informar dels esdeveniments i les noticies que es vagin succeint fins la jornada electoral amb la vocació de convertir la vida política en quelcom més divertit.