Debat electoral: segon 'round' i zero idees

Una altra vegada els candidats no han aportat idees noves. Propostes i més propostes. Algú que hagi escoltat el debat i que no formi part de l'entorn dels partits se'n recorda d'alguna? No només la falta d'idees ha guanyat el debat. La crisi també ho ha fet. Tots criticaven la mala gestió de l'Ajuntament de Berga i el candidat de CiU, Juli Gendrau, ho intentava esquivar dient que es venia d'una mala situació i actualment s'està millor que anys endarrere. El debat ha tingut els seus moments. El moment estel·lar, però, ha estat quan Juli Gendrau s'ha desmelenat a la recta final.

L'altre dia algun lector de Confidencial Berguedà comentava que el primer debat, centrat en urbanisme, va ser avorrit perquè el format ho era. No dic pas que no. El d'avui tenia un plantejament molt diferent i això s'ha notat. Però els candidats tampoc han utilitzat cap estratègia en el debat. Les intervencions  no han estat per tirar coets perquè els candidats... fan tanta mandra.  Però anem per pams i posem notes als caps de llista.

Tot per la meva família

No tenia un paper fàcil. Ha rebut atacs per totes bandes. Tots pensaven que Juli Gendrau havia de ser la diana dels seus dards. Al principi no li ha estat fàcil. Estava nerviós.  Els comptes de l'Ajuntament de Berga han centrat el primer tram del debat. Aquí Juli Gendrau ha aconseguit confondre el públic -ajudat per la resta de candidats- i el que els berguedans tenim clar és que no hi ha res clar, encara que els números siguin públics. Anava a treure una nota baixa en aquest examen perquè -encara que potser ho ha fet sense voler- ha jugat a confondre. Donava la sensació, a estones, de que en realitat estigués dient que hi ha un problema seriós a les arques públiques municipals. Ha defensat la seva gestió, però s'ha descuidat d'aportar alguna idea que realment atrapés al públic. I és que es presenta a la reelecció. No només  havia de defensar els últims quatre anys, també havia de fer una projecció de futur. Obté la millor nota, però ha estat bàsicament per la seva intervenció en el darrer apartat del debat. Quan es parlava de serveis socials i de l'hospital semblava que li anés la vida. "Quan els meus fills estan malalts els porto a l'hospital de Berga. El meu hospital. La lluita d'aquest alcalde ha estat dura. I encara que estigui governant CiU a la Generalitat, la duresa d'aquest alcalde crec que no l'han trobat en alcaldes anteriors", deia Gendrau. M'ha estat a punt de caure una llagrimeta i tot. Què emotiu. Però no ha estat gens malament. Són possiblement les paraules més efectives del debat.  Es notava que Gendrau s'esperava que es critiquessin les retallades de la Generalitat. Ha donat la sensació que Gendrau és el papa de tots i ens protegeix. Ha buscat el que hauria d'haver buscat Encarna Sánchez, el cara a cara amb el seu màxim rival. En aquest apartat només l'ha contradit -només una mica- el candidat del PP. Sí, gairebé tots han participat en aquest apartat del debat, però no l'han contradit. Voleu dir que era tan complicat contraatacar la trampa argumental de Gendrau? Sobre el futur... res. En la intervenció final només ha parlat de "viure i treballar a Berga". Home, això es pot fer de forma precària o essent ciutadans d'una ciutat adaptada al segle XXI. El candidat d'uns dels principals partits hauria d'aspirar a quelcom més per la seva ciutat, no? Parlava de crear llocs de treball amb innovació. Ha passat un petit ventet en aquell moment i s'ha endut immediatament les paraules. Per Gendrau (i per la resta de candidats) Berga no té futur. La seva proposta és que la Berga de sempre ha de continuar. Ara només s'ha de superar la crisi perquè continuï la Berga de sempre. És la filosofia conservadora.  

No hi hagut debat

La candidata de Gent de Progrés (PSC), Encarna Sánchez, estava en un míting, era com si no participés en un debat. Hauria d'haver donat marge a la improvisació. Dominava els temes, tenia les dades, al començament de cada apartat no feia males intervencions. Aconseguia descriure bé els problemes de Berga i llençava propostes, tot i no haver mostrat en cap moment si tenia una vareta màgica. Vaja, que no ha dit res que transmetés al públic. Ha parlat de les retallades i ha fet referència a l'hospital de Berga com a víctima de l'aprimament dels serveis públics a Catalunya. També ha fet referència a la inactivitat de l'equip de govern  en les diferents actuacions i obres que s'han executat en el darrer mandat. En quan a urbanisme ha esmentat el pla de barris i la necessitat d'escoltar els ciutadans per fer les obres que defineixen el rostre de la ciutat. Ha fet quatre pinzellades a les modificacions urbanístiques de la Rassa dels Molins i ha defensat que aquesta zona de Berga ha de ser "el nou centre de la ciutat" i que ha d'acollir el museu de la Patum. Si és tant important, per què no l'ha defensat amb vehemència i ha criticat més durament el que hi vol fer CiU? No ha incidit en idees que podien haver estat potents i haurien ajudat a enriquir el debat. La candidata de Gent de Progrés no tenia una estratègia. El segon partit més important del consistori hauria d'haver buscat el cara a cara amb Gendrau, és el seu màxim contrincant. No parlo en cap moment de buscar disputes ni de cridar, estic parlant -i que quedi clar- d'estratègies. En comptes d'haver donat tantes idees -ja que  és contraproduent perquè ningú les recorda- s'hauria d'haver centrat en unes poques de fortes i haver atribuït el problema d'alguna manera a CiU. Ho ha fet només una mica. Gairebé ni es feia referència a Convergència. Faltava nervi i improvisació. Això sí, el to pausat dóna la sensació que és una persona calmada, una calma i un bon saber estar necessari en el tarannà d'un alcalde.

Mirant d'esgarrapar

Anna Maria Guijarro s'ha reivindicat com a la candidata de l'oposició constructiva. En aquest sac ha posat el suport que ha donat a CiU al llarg del mandat. També ha utilitzat la idea de que fa una oposició amb criteri per fer més gran el sac. Dissipades les possibles crítiques d'haver estat un partit col·laboracionista amb l'equip de govern (i ningú n'ha fet referència) ha tingut via lliure per obrir altres fronts. El moment que li ha sortit més bé és el de l'apartat dels comptes municipals. No sé si formava part d'una estratègia o li ha sortit espontàniament, però el petit cara a cara que ha protagonitzat amb Juli Gendrau en aquest punt ha donat la idea de que la CUP està a l'aguait dels comptes públics. Tot i que tampoc ha ajudat a clarificar gaire res. Guijarro anava preparada per afrontar crítiques que finalment no li han fet.  Tampoc, però, tenia la fórmula màgica de la crisi. Gastar menys del que es rep i ser més eficaç? Oh, és clar. La CUP es va menjar fa quatre anys bona part de l'espai electoral d'ERC, i ara ha d'anar a buscar altres espais per aconseguir més vots i augmentar la representació al consistori. El cara a cara que ha buscat amb Gendrau anava encaminat a reforçar la idea de que la CUP juga a la primera divisió de la política i que pot afrontar bé els grans equips d'aquesta lliga que ha de portar la governabilitat de la ciutat. Guijarro ha començat bé, destacant, tot i que al llarg del debat ha anat afluixant.   

Petita sorpresa, però sense estratègia

ERC té coses a dir en aquestes eleccions, i la candidata del partit, Mònica Grandia, les ha esmentat. La principal crítica que li atribueixen és la joventut i que li queda recorregut en la política. Que és massa precipitat presentar-la com a candidata. Tot i això, ha estat una petita sorpresa haver vist Grandia defensar el seu programa. La candidata republicana ha mostrat que aprèn ràpid. Que si fa setmanes hi havia molts dubtes en ella, ara en sap prou com per participar en un debat electoral. Tot i això, no ha destacat especialment. Les seves propostes coincidien amb les d'altres formacions i no ha dit quelcom destacable. Ha volgut contestar i participar en el debat, però les seves intervencions han quedat lluny de ser brillants. La sensació, però, és que ERC encara ha de passar pàgina. Està clar que ERC ha de fer crítiques al govern, però ja no està en l'època de Xoy, quan jugava a participar en la primera divisió de la política. El màxim rival de d'ERC no és Juli Gendrau, sinó la CUP. Ha de recuperar l'espai perdut, i Grandia no ha fet cap crítica a la candidata Anna Maria Guijarro. Ni una. Saben què els va passar fa quatre anys? La candidata republicana no ha protagonitzat un cara a cara amb la rival de la CUP en el millor escenari que podria fer-ho, en l'acte més multitudinari de la campanya.

A la recerca del regidor perdut

El PP vol obtenir com a mínim el regidor que va perdre (per l'expulsió de Saña del partit) i qui sap si un altre. Les enquestes assenyalen un magnífic moment pels populars a nivell general. El candidat del PP, Joan Antoni López Noguera, volia criticar Gendrau. Donar la imatge que ha estat un mal gestor, que es descuida dels berguedans. En aquest punt Gendrau s'ha crescut i qui sap si ha fet créixer també a López Noguera quan li ha donat la resposta més dura que s'ha escoltat en el debat. El cap de cartell popular ha recordat a l'alcalde les moltes propostes que han quedat a l'aigüera. També ha estat força gràfic quan ha explicat el deute per habitant que té la capital comarcal. "Diuen que els nens neixen amb un pa sota al braç, doncs a Berga amb 645 euros de deute". Gendrau li ha  recordat el deute per habitant d'altres poblacions properes (esperava aquesta crítica) i López li ha contestat que s'ha de fixar en Berga i no veure com de malament estan les finances públiques d'altres localitats. López no ha estat malament del tot, però no ha fet cap intervenció estrella.

Quan tot passa pel reciclatge

Qui recorda les intervencions, a aquests hores, del candidat d'ICV, Josep Antoni Hernández Vinagre? Ha estat fluix. Tot passava per l'ecologia. Home... potser hi ha altres aspectes que no passen pel reciclatge. El moment més destacable ha estat la crítica que ha fet a la modificació urbanística de la Rasa dels Molins i ha denunciat que s'augmenta el nombre d'habitatges.   Un model que ha qualificat "d'especulació" i que "caracteritza a Convergència".  Si ICV vol realment aconseguir representació a l'Ajuntament, en el debat electoral no ha fet cap mostra de fer un esforç gran perquè la gent ho vegi d'aquesta manera.

Independència i Rasa del Canyet

Ha esta realment fluix. Una altra vegada el seu discurs sobre urbanisme passava pels problemes que hi ha a la Rasa del Canyet el dia que plou. Molins s'ha cenyit als temes formulats i no s'ha enfilat per les branques, tal i com ho fa fer l'altre dia. Si Molins aconseguís representació a l'ajuntament seria bàsicament per les sigles que representa, no per les seves intervencions en el debat electoral.

Prada la 'teatrera"

Ha donat un bon exemple de xenofòbia. Tot el que passa és per culpa dels immigrants. La crisi no existeix, sinó la immigració que, segons ella, ens ha portat a la catàstrofe econòmica. S'ha de reconèixer que -tot i que ningú li fa cas- les seves idees han arribat a la perfecció. Tenia una idea ben simple i molts dels problemes que ella detecta passen per aquesta lògica. A més, la posada en escena no ha estat malament i ha reforçat que la gent recordi alguns dels seus missatges. Recordo que ha començat la seva primera intervenció parlant del suïcidi d'una dona de la ciutat fa uns anys per culpa, segons explicava, de viure en la precarietat. I segons Prada els ajuts econòmics es destinen a immigrants quan s'haurien de destinar -insisteixo, segons ella- a les persones que han nascut aquí.

També ha estat interessant quan ha intentat demostrat que parlar d'urbanisme en un debat és massa complex quan hi ha altres temes -que segons ella- mereixen més atenció. En l'apartat d'urbanisme ha començat un interrogatori als candidats sobre aquest àmbit per intentar demostrar que no tenen gaire idea. Evidentment aquesta qüestió s'hagués eternitzat i el moderador l'ha aturat. La resta de candidats han fet bé no constant cap de les seus arguments.

Rusiñol, el 'crack'

El periodista Xavi Rusiñol era l'encarregat de conduir el debat.  Ha proposat un model de debat en què els candidats podien  recrear-se, atacar quan volguessin... podia haver estat un debat molt dinàmic. Ell animava els caps de cartell perquè fessin intervencions curtes i propiciar la discussió. Fins i tot els animava a intervenir i a tallar a altres candidats sempre que ho consideressin oportú. Llàstima que els polítics berguedans no saben jugar gaire bé perquè el joc proposat per Rusiñol estava força bé. L'únic punt a discutir-li és que no tinc clar si en un debat electoral el públic s'ha mossegar la llengua i no aplaudir el candidat afí en el transcurs de la discussió. El periodista ha deixat que el públic animés els caps de llista.