Farguell dóna suport a la candidata del PSC

 Farguell i el seu comentari de suport 

No s'enganyin. El gairebé invencible exalcalde de CiU Jaume Farguell sap bé el que fa. Ell pot dir que no dóna suport al PSC en les properes eleccions, que només volia expressar la seva opinió sobre la cap de llista dels socialistes, que ho fa a nivell personal i no com a representant de cap entitat que encapçala, que va acceptar la proposta perquè coneix Encarna Sánchez des de fa molts anys. Però encara que no ho faci com a líder de cap institució, sap molt bé què signifiquen pels berguedans les seves paraules. És -salvant les distàncies- el Pujol berguedà, tot i que  em sembla que ell era més proper al sector Roca que no pas del de l'antic president català. En un dels fullets que el PSC de Berga ha repartit per les bústies de la ciutat hi ha dues pàgines dedicades a persones que volen expressar què opinen d'Encarna Sánchez. Es tracta de propaganda política. És clar que tot són elogis. Els socialistes han inclòs comentaris de persones que coneixen la candidata, tot i que alguns no li són afins ideològicament. Les paraules més preuades pels socialistes són precisament les de l'exalcalde que durant tant de temps els va portar nombrosos maldecaps en el passat per ser una màquina de guanyar eleccions, tot i que en una legislatura passés a l'oposició. Com canvien les coses.

Jaume Farguell matisa ja des del principi del seu comentari que reconeix la vàlua de la cap de llista del PSC "tot i la meva coneguda trajectòria com a polític convergent i independentista de cor". Necessita fer aquest aclariment perquè els electors no pensin que ha canviat de bàndol i s'ha tornat socialista. No, ell continua defensant un Estat català. Aquesta puntualització, però, encara pot beneficiar més Encarna Sánchez. I és que pot donar la sensació als electors de CiU que poden donar suport a la candidata socialista a les municipals (sempre s'ha dit que en la contesa electoral local el paper del candidat ha tingut un paper més determinant que no pas el partit que representa) sense renunciar els valors de la coalició nacionalista. Farguell no només destaca les "capacitats intel·lectuals" de quan era alumna seva, sinó que posa de relleu "l'actitud oberta" quan era regidora de Cultura envers el Casal d'Europa i la seva tasca com a membre de la junta d'Òmnium Cultural.  

L'exalcalde de CiU és un personatge enigmàtic a Berga. Les seves paraules no se les endur el vent, i menys si estan impreses i es poden llegir unes quantes vegades. Crec que el farguellisme ja no existeix com abans, tot i que segurament hi ha ciutadans que els interessa saber què pensa. Ell, però, continua despertant certes passions i recels. I potser sí, segurament hi ha algú que encara pensa en les tres efes: Fer Fora el Farguell, tot i que diria que aquest diminut reducte -si encara existeix- se situa dins de la mateixa CiU.  No deixa de ser curiós que Farguell comparteixi espai amb el també exalcalde Ramon Camps (PSC). Els dos van protagonitzar temps ençà les disputes dialèctiques de més pes a les sessions del ple. Dos polítics de raça durant anys confrontats i que ara els uneix el suport a Encarna Sánchez.

Els alts i baixos amb CiU

El moment de més crispació entre l'aparell local de CiU i Jaume Farguell es va produir el 1999, quan va tornar a guanyar les eleccions. La coalició nacionalista podia passa a l'oposició si es pactava el primer govern progressista entre PSC i ERC. Les negociacions no van arribar a bon port. El republicà Josep Xoy sempre va intentar l'impossible en les negociacions per formar govern, i tant el 1999 com el 2003 hi va haver polèmica. La condició de Xoy el 1999 va ser les tres efes, i ho va aconseguir. Farguell, poc acostumat a perdre batalles, va haver de deixar la política abans del que es pensava perquè els seus companys de partit van preferir el pacte amb ERC que tenir-lo com a líder. Va ser el mandat de Josep Maria Badia (CiU). L'enigmàtic alcalde va declarar la guerra a Badia, que el 2003 va perdre les eleccions.

Ara no hi ha declarada cap guerra, com a mínim cap que tingui relleu públic i del qual la ciutadania sàpiga alguna cosa. Però és cert que el comentari de Farguell ha provocat malestar a les files convergents. Les paraules de l'exalcalde no són en va. Haurem de veure si encara existeix el sector farguellista i si es mobilitza a les urnes.