Dues dones i un destí

Ribera (a l'esquerre) i Carreras (a la dreta)

El Parlament. La cambra parlamentària que representa els catalans.  Les dues diputades de la comarca, Judit Carreras (PSC) i Montserrat Ribera (CiU), afronten les eleccions sabent que molt probablement revalidaran les seves respectives alcaldies. N'hi ha que critiquen que el Parlament roba temps als alcaldes -en aquest cas alcaldesses-, però la realitat és que -segons em sembla observar- pot acabar consolidant una carrera política, com a mínim a la comarca. Els seus predecessors, Jaume Farguell i Joan Roma, no van parar de guanyar eleccions (i Roma encara es presenta per Borredà). I és que no roba temps, al contrari. Ser diputat dóna una força i un poder d'influència que pot ser beneficiós per als seus pobles i per a la comarca.
Judit Carreras n'ha après molt d'ençà estava a l'oposició de l'Ajuntament d'Olvan. Si un dia, quan ja era diputada, va ser escollida per la resta de companys de la cambra catalana com a una de les parlamentàries més sexys precisament per la seva timidesa, ara -tot i no abandonar definitivament aquest punt de vergonya- es desenvolupa a la perfecció parlant en públic. Hi havia una cosa de Carreras que ha anat abandonant de mica en mica que la feia diferent quan es parlava amb ella. Algunes vegades deixava força segons de silenci per pensar què havia de dir. Una actitud que en el nostre temps -que tot va accelerat- es veu molt poc sovint. Una actitud més pròpia de països com l'Índia, on la meditació és més important que el reaccionar ràpid. Coi, és que a Olvan fins i tot un cop a l'any fan un concurs de fotografia per commemorar el moviment slow.
La parlamentària olvanesa enguany només té com a contrincant CiU. Els republicans, que havien governat abans que els socialistes, han desaparegut del mapa polític del municipi. Carreras és vista per la resta de polítics com a una persona resolutiva, que sap bellugar-se per assolir els seus objectius. És una de les cares més creïbles de la política berguedana i fins i tot sonava com a possible alcaldable per Berga, però de moment es manté al seu poble. Qui sap si en el futur obre batalla a la capital.

Al parlament amb el cor a Guardiola
Encara que no hagi sonat de moment com a possible alcaldable per Berga, és també un dels rostres més potents de la política berguedana per la seva activitat parlamentària. I és que a més, és de tracte amable -tot i que l'oposició de Guardiola de Berguedà no pensi el mateix. Durant els anys que Montserrat Ribera porta de diputada, ha posat sobre la taula els principals problemes que afecten el conjunt de la comarca.

Abans de tenir una cadira a la cambra catalana, ja es va convertir en un dels rostres més sòlids de CiU al Berguedà quan presidia el Consell Comarcal. Va guanyar a l'històric alcalde del PSC, Ignasi Costa, i Ribera es manté invencible en el seu poble de l'alt Berguedà. Si no hi ha un cataclisme electoral, la guardiolenca revalidarà l'alcaldia. El que s'ha fet patent en algun moment d'aquesta legislatura és que hi ha poc feeling amb els veïns de Bagà i el seu alcalde, el socialista Nicolás Viso. Una mostra evident va ser quan es van commemorar els 25 anys del Túnel del Cadí i Ribera no va assistir als actes perquè se celebraven a Bagà, quan bona part d'aquesta infraestructura és del terme municipal de Guardiola, tot i que la boca del túnel és més a prop de Bagà.
Ser diputat és agraït, tot i que comporti feina. I obre les portes a una carrera política que les dues alcaldesses ambicionen.