Les previsions de les tertúlies de bar sobre com podrien anar els resultats electorals són un indicador a falta d'unes enquestes. Però aquestes converses de cafè s'han d'interpretar i s'ha de saber escoltar què es diu. Però el més important és què no es diu per intentar desxifrar per què hi ha persones que no expressen segons quines opinions. I a Berga des de fa dies m'he trobat moltes persones que són capaces de fer algun pronòstic de resultats, però que no volen aprofundir sobre què consideren què s'ha fet bé o malament i a quin partit votaran. Les tertúlies de bar són interessants, però no tan per saber si els resultats que vaticina el grup de conversadors es compliran, sinó perquè el que estan fent aquestes persones amb una tapa de patates braves al mig és una interacció social. El que digui aquest grup d'amics, més el del costat, més el que estigui en una altre bar, conformaran l'opinió pública. I des fa dècades els estudis sobre aquestes qüestions assenyalen que hi ha opinions que no s'expressen. Caldrà veure si aquestes persones sí es volen expressar diumenge a les urnes.
La teoria de l'espiral del silenci la va formular a la dècada dels setanta la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Estudiava l'opinió pública i va observar com en al configuració d'aquesta hi havia tot de processos psicològics individuals que la conformaven. Va veure que -tot i que l'expressió opinió pública és vinculada al concepte de democràcia- a vegades el valors democràtics no s'observaven a l'hora de configurar una opinió pública precisament perquè hi havia moltes persones que no expressaven la seva opinió individual. En les societats es posa de moda o hi predomina un discurs o una opinió. Les persones que hi estan a favor se senten identificats amb aquestes idees i no els fa res expressar-se. Hi ha, però, un altre grup de persones que no s'acaben de sentir identificats amb aquestes idees, però com que aquest grup veu en el seu entorn que les seves opinions sobre un tema no són les majoritàries, doncs calla. Persones que mantenen en silenci el que realment pensen perquè no volen sentir-se aïllats del seu entorn. La por és un componen molt important en la creació d'una opinió pública. La teoria explica com a l'hora de socialitzar-nos som capaços d'abandonar els nostres judicis sobre les coses que passen per afegir-nos a aquesta opinió majoritària.
Arribats a aquest punt, reitero que em sembla veure una espiral del silenci important en els dies previs a les eleccions. S'ha conformat la idea de que votar a certs partits ja no està de moda. Personalment considero que quan l'autora alemanya parla d'opinions majoritàries no està parlant de quantitat, sinó d'opinions que per alguna circumstància o alguna altra es posa de moda. Per què hi ha tot de gent en aquests moments que considera que CiU i CUP pujaran, mentre que PSC i ERC baixaran? Per què quan es vol anar més enllà en la conversa, hi ha força persones que no volen aprofundir en el debat o simplement es diu que tots els polítics són iguals? Són iguals? Diumenge veurem què significa aquest espiral del silenci i si té alguna incidència en el resultat electoral. De moment, continuarem menjant tapes de patates braves en els bars de Berga tot fent petar la xerrada. Per cert, a on considereu que es fan les millors patates braves? O també aplicareu l'espiral del silenci en aquesta discussió?
2 comentaris:
Silenci, por de parlar, símptoma de canvi ???
Planyo al que, com jo, s'hagi llegit aquesta diarrea mental.
Publica un comentari a l'entrada