La gala de les eleccions

Bona nit. L'objectiu d'aquesta pàgina era animar una mica la campanya electoral. Per aquest motiu avui és l'últim dia que aquest espai d'Internet funciona. Bé, fins el dia de la investidura del nou alcalde molt probablement s'actualitzi puntualment. Però l'objectiu ja s'ha complert. I s'ha assolit amb escreix. Quan vaig fer el bloc només intentava fer un espai d'Internet modest i sense pretensions. Per aquest motiu potser alguns considerareu que el bloc ha estat poc visitat. Però per mi, la quantitat de visites que s'han registrat en els darrers dies, entre 300 i 400 diàries de més de 200 usuaris diferents cada dia, m'ha satisfet molt. Potser és que els ciutadans no han trobat enlloc més un mitjà que tractés la informació sobre política local amb certa ironia i amb un toc d'interpretació.

M'ha divertit fer aquest bloc i anar-lo actualitzant diàriament. La veritat, jo m'ho he pres amb molta filosofia i un dels criteris per escriure cada dia un post era que comencés a riure des del principi, des que començava a teclejar l'ordinador. Espero que vosaltres us ho hagueu pres amb la mateixa filosofia. Sé que la majoria ho heu fet. Els que us ho hagueu agafat tot més a pit... res... que espero que trobeu el sentit de l'humor algun dia.

Us havia promès una gala i aquí la teniu. Està dividida -en principi- en dues parts perquè el bloc em deixi penjar-la. Hi ha tres pel·lícules nominades: Quan en Juli es va trobar la Sally, Pitjor impossible i Missió alcaldia. Diferents rostres de l'escena mundial presenten  un resum dels films. Qui guanyarà?

Gràcies per tot. Fins sempre.

Dos estils diferents en la campanya

Berga no és la mare de totes les batalles. Les mirades estan centrades més que mai en què passarà a Barcelona. Però els polítics d'altes esferes no els costa fer l'hora i quart de viatge en cotxe que hi ha entre la ciutat comptal  i la capital berguedana. CiU de Berga ha volgut explorar el màxim aquesta via i duran aquesta campanya hem vist tot de polítics coneguts convergents que s'han acostat a Berga a donar suport a Juli Gendrau, i qui sap si també a menjar una mica i comprar embotit. I és que han vingut Oriol Pujol i Lluís Recoder, tot i que a través de Youtube (tal i com ja vam explicar fa dies en aquest bloc), Gendrau ha rebut els suport de moltes cares conegudes de l'actual govern català, entre elles la del president de la Generalitat, Artur Mas. Es vol aprofitar el bon moment pel qual passa CiU. A la bústia he trobat  -a part dels Dit i fet- un llibret de més de 30 pàgines explicant el programa amb noves propostes i de repescades d'anteriors campanyes.

El PSC ha deixat de banda les seves sigles. De fet, després de Ramon Camps  s'ha volgut obrir una nova etapa i s'han integrat en el grup persones que no estaven vinculades al PSC, són la Gent de Progrés. La candidata Encarna Sànchez va protagonitzar un dels actes amb més afluència dissabte passat al centre cívic. No hi ha havia cap rostre conegut del PSC, i cap dirigent socialista ha vingut a la capital comarcal durant la campanya. A casa m'ha arribat diversa propaganda. La primera era uns fulletons explicant la vida de Sànchez i els seus vincles amb la ciutat. Després una revisteta on apareixien totes les persones que l'acompanyen a la carrera electoral i berguedans que no figuren a la llista que escrivien les qualitats de la cap de llista. Era on apareixia Jaume Farguell. Finalment fa uns dies  em va arribar una altra revisteta on s'explicava què es vol fer si governen i al costat què no ha fet fins ara en diferents matèries el govern actual.

De tota la propaganda electoral que arriba a través de la bústia, la més original és la de Plataforma per Catalunya. Atenció, no dic que estigui d'acord amb les idees ni les defenso. Només estic indicant que per un moment et pares a mirar què tens entre les mans. I és que quan s'obre el plàstic i s'agafen els diferents fulls, te n'adones que hi ha un xec de la Generalitat en què s'especifica que es dóna quatre mil euros a un tal Mohamed Alcabir Samir. En un díptic s'expliquen les principals propostes. Hi ha algunes frases impactants, com la de "les ajudes seran per als teus fills i no per als immigrants". Deunidó. Són missatges ben simples, que no cal un nivell de concentració gran per entendre'ls.

Hem arribat en el cap de setmana d'eleccions i moltes persones mantenen els pronòstics. CiU i la CUP pugen. Però atenció perquè fa dies que es nota que Encarna Sánchez té cartes amagades. Si fa setmanes no es preveia res espectacular, en els darrers dies sembla que hi ha la sensació de que la candidata socialista pot acostar-se als resultats de Gendrau. La solució a tots els dubtes, diumenge a la nit.

Recordeu que avui al vespre... si les noves tecnologies ho permeten, es farà la gala de les eleccions a Confidencial Berguedà. 

La campanya electoral arriba demà a la recta final. Han estat dues setmanes en què hem vist els polítics intentant convèncer els electors intensament. No han defallit en camp moment. Per aquest motiu avui, abans de posar punt i final a la campanya, a Confidencial Berguedà oferirem... LA GALA DE LES ELECCIONS. Veurem els protagonistes d'aquesta campanya electoral desfilant per la catifa vermella, si no sorgeixen problemes tècnics.

Dues dones i un destí

Ribera (a l'esquerre) i Carreras (a la dreta)

El Parlament. La cambra parlamentària que representa els catalans.  Les dues diputades de la comarca, Judit Carreras (PSC) i Montserrat Ribera (CiU), afronten les eleccions sabent que molt probablement revalidaran les seves respectives alcaldies. N'hi ha que critiquen que el Parlament roba temps als alcaldes -en aquest cas alcaldesses-, però la realitat és que -segons em sembla observar- pot acabar consolidant una carrera política, com a mínim a la comarca. Els seus predecessors, Jaume Farguell i Joan Roma, no van parar de guanyar eleccions (i Roma encara es presenta per Borredà). I és que no roba temps, al contrari. Ser diputat dóna una força i un poder d'influència que pot ser beneficiós per als seus pobles i per a la comarca.
Judit Carreras n'ha après molt d'ençà estava a l'oposició de l'Ajuntament d'Olvan. Si un dia, quan ja era diputada, va ser escollida per la resta de companys de la cambra catalana com a una de les parlamentàries més sexys precisament per la seva timidesa, ara -tot i no abandonar definitivament aquest punt de vergonya- es desenvolupa a la perfecció parlant en públic. Hi havia una cosa de Carreras que ha anat abandonant de mica en mica que la feia diferent quan es parlava amb ella. Algunes vegades deixava força segons de silenci per pensar què havia de dir. Una actitud que en el nostre temps -que tot va accelerat- es veu molt poc sovint. Una actitud més pròpia de països com l'Índia, on la meditació és més important que el reaccionar ràpid. Coi, és que a Olvan fins i tot un cop a l'any fan un concurs de fotografia per commemorar el moviment slow.
La parlamentària olvanesa enguany només té com a contrincant CiU. Els republicans, que havien governat abans que els socialistes, han desaparegut del mapa polític del municipi. Carreras és vista per la resta de polítics com a una persona resolutiva, que sap bellugar-se per assolir els seus objectius. És una de les cares més creïbles de la política berguedana i fins i tot sonava com a possible alcaldable per Berga, però de moment es manté al seu poble. Qui sap si en el futur obre batalla a la capital.

Al parlament amb el cor a Guardiola
Encara que no hagi sonat de moment com a possible alcaldable per Berga, és també un dels rostres més potents de la política berguedana per la seva activitat parlamentària. I és que a més, és de tracte amable -tot i que l'oposició de Guardiola de Berguedà no pensi el mateix. Durant els anys que Montserrat Ribera porta de diputada, ha posat sobre la taula els principals problemes que afecten el conjunt de la comarca.

Abans de tenir una cadira a la cambra catalana, ja es va convertir en un dels rostres més sòlids de CiU al Berguedà quan presidia el Consell Comarcal. Va guanyar a l'històric alcalde del PSC, Ignasi Costa, i Ribera es manté invencible en el seu poble de l'alt Berguedà. Si no hi ha un cataclisme electoral, la guardiolenca revalidarà l'alcaldia. El que s'ha fet patent en algun moment d'aquesta legislatura és que hi ha poc feeling amb els veïns de Bagà i el seu alcalde, el socialista Nicolás Viso. Una mostra evident va ser quan es van commemorar els 25 anys del Túnel del Cadí i Ribera no va assistir als actes perquè se celebraven a Bagà, quan bona part d'aquesta infraestructura és del terme municipal de Guardiola, tot i que la boca del túnel és més a prop de Bagà.
Ser diputat és agraït, tot i que comporti feina. I obre les portes a una carrera política que les dues alcaldesses ambicionen.

Una espiral del silenci s'instal·la a Berga els dies previs a les eleccions municipals

Les previsions de les tertúlies de bar sobre com podrien anar els resultats electorals són un indicador a falta d'unes enquestes. Però aquestes converses de cafè s'han d'interpretar i s'ha de saber escoltar què es diu. Però el més important és què no es diu per intentar desxifrar per què hi ha persones que no expressen segons quines opinions. I a Berga des de fa dies m'he trobat moltes persones que són capaces de fer algun pronòstic de resultats, però que no volen aprofundir sobre què consideren què s'ha fet bé o malament i a quin partit votaran. Les tertúlies de bar són interessants, però no tan per saber si els resultats que vaticina el grup de conversadors es compliran, sinó perquè el que estan fent aquestes persones amb una tapa de patates braves al mig és una interacció social. El que digui aquest grup d'amics, més el del costat, més el que estigui en una altre bar, conformaran l'opinió pública. I des fa dècades els estudis sobre aquestes qüestions assenyalen que hi ha opinions que no s'expressen. Caldrà veure si aquestes persones sí es volen expressar diumenge a les urnes.

La teoria de l'espiral del silenci la va formular a la dècada dels setanta la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Estudiava l'opinió pública i va observar com en al configuració d'aquesta hi havia tot de processos psicològics individuals que la conformaven. Va veure que -tot i que l'expressió opinió pública és vinculada al concepte de democràcia- a vegades el valors democràtics no s'observaven a l'hora de configurar una opinió pública precisament perquè hi havia moltes persones que no expressaven la seva opinió individual. En les societats es posa de moda o hi predomina un discurs o una opinió. Les persones que hi estan a favor se senten identificats amb aquestes idees i no els fa res expressar-se. Hi ha, però, un altre grup de persones que no s'acaben de sentir identificats amb aquestes idees, però com que aquest grup veu en el seu entorn que les seves opinions sobre un tema no són les majoritàries, doncs calla.  Persones que mantenen en silenci el que realment pensen perquè no volen sentir-se aïllats del seu entorn. La por és un componen molt important en la creació d'una opinió pública. La teoria explica com a l'hora de socialitzar-nos som capaços d'abandonar els nostres judicis sobre les coses que passen per afegir-nos a aquesta opinió majoritària.

Arribats a aquest punt, reitero que em sembla veure una espiral del silenci important en els dies previs a les eleccions. S'ha conformat la idea de que votar a certs partits ja no està de moda. Personalment considero que quan l'autora alemanya parla d'opinions majoritàries no està parlant de quantitat, sinó d'opinions que per alguna circumstància o alguna altra es posa de moda. Per què hi ha tot de gent en aquests moments que considera que CiU i  CUP pujaran, mentre que PSC i ERC baixaran? Per què quan es vol anar més enllà en la conversa, hi ha força persones que no volen aprofundir en el debat o simplement es diu que tots els polítics són iguals? Són iguals? Diumenge veurem què significa aquest espiral del silenci i si té alguna incidència en el resultat electoral. De moment, continuarem menjant tapes de patates braves en els bars de Berga tot fent petar la xerrada.  Per cert, a on considereu que es fan les millors patates braves? O també aplicareu l'espiral del silenci en aquesta discussió?

L'antic ideòleg de la CUP de Berga anuncia que no votarà Guijarro a les municipals

Era estrany que qui ha era l'ideòleg del conjunt de persones que finalment es van presentar fa quatre anys per la CUP no fos present a la llista enguany. Abel Caldera llavors era el número tres i diversos sectors especulaven que en el futur podria ser el candidat de la formació. Feia un temps que es començava a parlar d'un cert malestar entre el partit i l'entorn de Caldera. Ara, però, l'antic ideòleg de la CUP ha anunciat públicament a través de les xarxes socials els motius pels quals no figura a llista de la candidatura i anuncia que diumenge no votarà Anna Maria Guijarro. Caldera atribueix la seva postura a certs posicionaments del partit en alguns afers locals i denuncia actuacions que  considera poc ètiques en l'entorn de la candidata.

Abel Caldera afirma que persones properes a Guijarro han intentat portar a terme actuacions que  ell no veu amb bon ull i que tenen a veure amb el Teatre Municipal. Els detalls sobre aquestes actuacions són explicitats a través del seu mur de Facebook. Caldera, però, al·lega altres motius pels quals no votarà la CUP en les properes eleccions. Deixa clar que ell continua creient en el projecte de la formació i que votaria aquestes sigles si estigués censat a qualsevol altre població. Per començar, fa referència a l'actitud que van mantenir els regidors cuperos davant l'afer de la casa okupa de la plaça Maragall. També esmenta la polèmica dels veïns de l'avinguda 11 de setembre, que es van queixar fa quatre anys perquè es feia un immoble de tres plantes que els mateixos veïns criticaven perquè trencava la fisonomia del barri i tapava la vista de tot un conjunt de cases. Caldera diu que la secció local del partit ha abandonat aquests veïns i que ell mateix -quan ja estava fora de l'organització- va portar documentació a advocats de Barcelona per engegar el cas.

Caldera esmenta tot un conjunt de persones que, segons explica, han estat apartats del partit en els darrers anys. Critica el fet que la CUP no presentés un Reglament Orgànic Municipal -que havia de servir per a la regulació del règim organitzatiu i funcionament dels òrgans municipals, l’articulació dels drets i els deures dels membres de la corporació i dels drets d’informació i participació ciutadana dels veïns i les entitats de la ciutat-  i que la militant que ho va redactar va ser apartada "amb maneres poc amables". També diu que una part del material emprat en aquesta campanya i que "s'ha reciclat" de l'anterior, la van aconseguir membres del partit que han estat arraconats de l'organització.

En l'exposició de motius, Caldera no deixa de fer dures crítiques a les persones que conformen la llista i afirma no combregar "amb aquesta forma de fer política-espectacle del som molt guapos i zero propostes, ni amb la configuració d'una camarilla 'dirigent' vinculada a les castes de poder de la Berga més rància".

Es tracta de la primera declaració pública d'Abel Caldera sobre les diferències amb els actuals dirigents de la CUP de Berga. Caldera sempre s'ha mogut en l'entorn de moviments independentistes. Fins i tot en l'acte de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista que es va celebrar a Berga el 2008, el discurs final va estar reservat per a Caldera. En el text fa referència a l'intent d'expulsió que va viure fa uns anys per part  de l'organització a nivell berguedà.

El debat de Gironella i el bagul dels records

Dos temes han centrat la discussió dels tres candidats de Gironella: la situació financera (amb contínues referències al precari estat en què estaven les arques municipals quan va marxar Bertran el 2003) i el projecte de l'escola del municipi, una qüestió que no veu la llum al final del túnel. Dos assumptes que han marcat, no només el debat, sinó la discussió política a la perla del Llobregat en la darrera dècada. El moment de més tensió ha estat quan el candidat de CiU, David Font, i el del PSC, Joan Torra, s'han acusat mútuament de mentiders.

Font no ha defraudat, com s'esperava. Per la seva banda, el candidat del PSC, Joan Torra, ha demostrat dominar a la perfecció totes les qüestions de Gironella.  Ha estat la sorpresa de la nit. Si els gironellencs esperaven veure un Font triomfant, no ha estat així. Un Torra disposat a entregar-ho tot en el debat electoral li ha parat els peus. És un signe de remuntada? És complicat. El debat d'avui era més dinàmic i àgil que el celebrat a Berga. El fet, que només haguessin tres candidats -a diferència del de Berga, que n'hi havia vuit- ha propiciat que el debat fos més potable. Els polítics anaven preparats i sabien a on volien anar a parar, a diferència que els de la capital comarcal. Gairebé ha estat un cara a cara entre Font i Torra. Anem per pams i posem notes als candidats.

Política de proximitat des d'ara i fins el 2020

Sap que controla la situació, que pot portar CiU a ser la força política més votada, com en l'època de Bertran. Si a nivell català Artur Mas ha reiterat en moltes ocasions que CiU ha passat una travessia pel desert en els vuit anys d'oposició, a Gironella els convergents estaven perduts a l'espai sideral. I encara que al poble hi ha molta gent que es pensa que ha arribat l'hora d'aterrar, la veritat és que fa un any encara estaven navegant sense un rumb clar. En el debat d'avui, Font ha mostrat l'actitud de sempre però no ho ha tingut gens fàcil i hi hagut qüestions que no ha pogut contestar. Font ha volgut posar èmfasi en el fet que presenta un projecte de futur per començar una transformació de la vila que ha de durar fins el 2020. Uns eixos que es regeixen amb els criteris de la proximitat i la participació ciutadana. "L'ajuntament som els cinc mil gironellencs", ha afirmat.

Font ha defensat el govern dels darrers quatre anys. Ha començat molt bé i amb superioritat argumental, tot i que Torra en el transcurs del debat l'ha acabat avançant per poc. De fet, s'ha avaluat la política gironellenca dels darrers vuit anys. Quan Torra ha volgut atribuir els èxits de la Gironella actual al mandat 2003-2007 (quan governaven ERC i PSC), Font li ha recordat que la majoria d'obres s'han fet a partir del 2008, amb licitació del pla d'obres i serveis, quan Torra ja tornava a estar a l'oposició. Pel què fa l'escola de Gironella, ha remarcat que tornar a parlar d'ubicar-la en un indret nou seria "anar endarrere, com els crancs".

Font s'ha mostrat com és ell, un jove dinàmic que vol modernitzar Gironella. Però només ha estat la seva actitud; en quan a projectes, no n'hi hagut cap d'estrella. La joventut de Font és un factor que moltes persones opinen que és positiu, i ell l'ha associat avui amb les sigles que representa. "Les iniciatives de la joventut valen tan com l'experiència dels grans" ha destacat per rematar el debat.  Ha defensat la seva acció de govern i ha sabut contestar les propostes inviables de la resta de partits. Font també ha aconseguit per un moment mostrar Torra com a un personatge que es confon, quan el candidat socialista li ha atribuït propostes que no eren de CiU.

Creant dubtes sobre CiU

Ha estat la sorpresa. Joan Torra segurament no s'ha tret de sobre la imatge d'un polític del passat per haver-se presentat cinc vegades a les eleccions, comptant les presents. Però ha fet una demostració de retòrica i els seus principals arguments no han trobat una rèplica que els tombessin. Cada paraula de Torra anava destinada a aplanar una ombra sobre David Font. Ho ha dit des del principi, quan ha afirmat que la gestió de l'ajuntament ha estat molt dolenta en el darrer any (el temps que ha governat el jove convergent). Algunes de les seves crítiques han estat contestades amb facilitat, però els principals arguments no. Torra ha afirmat que "es paguen els proveïdors al dia perquè Font ha fet uns crèdits encoberts que en realitat han servit per pagar factures anteriors". Ha estat quan s'han acusat de mentiders. "Endossaments d'una colla de factures perquè un determinat proveïdor cobri abans", comentava Torra. Font ha hagut de reconèixer que no es paguen els proveïdors del pressupost ordinari cronològicament, i això ha comportat que el líder del PSC hagi pogut afirmar que "Font prioritza el pagament de qui li sembla", sense que l'actual alcalde hagi contestat.

Torra ha tingut una altra oportunitat de titllar a Font "d'opac". El candidat socialista ha demanat en la discussió per què no se li passen les actes de la comissió de govern des que el jove de CiU és alcalde, i no ha obtingut resposta. També ha atiat contra Font quan el convergent ha dit que el pressupost del consistori era positiu i Torra li ha recordat que no estava comptant el dèficit i per tant té en realitat "els números són vermells".  

El líder del PSC ha demostrat dominar totes les qüestions de Gironella al detall i ha fet avui un exercici de retòrica molt important, sobretot en el tram final. A part, en la seva última intervenció ha afirmat que la seva única aspiració és Gironella i que centrarà els seus esforços en la política municipal. No ho ha dit clarament, però feia referència a la possibilitat de que Font vulgui escalar en la vida política.

ERC, canvi de cicle

L'ERC de Ramon Costa ja ha desaparegut. L'empresari local Joan Pujols, que encapçala la llista republicana a La perla, no ha estat a l'alçada del seu predecessor. Tenia coses a dir i fins i tot ha donat la idea per la qual treballarà: "Una Gironella moderna". El tram final del debat ha parlat d'ell. Vol que els electors confiïn en la seva persona i en aquest punt de modèstia... n'ha tingut més aviat poca: "Ara es començaran a fer les coses com Déu mana. Durant tota la vida he tingut una empresa i he format a molta gent que tenen empreses particulars. I la comarca n'està plena. Sóc l'únic que he fet  una mar d'empresaris entre Berga, Avià, Olvan i Gironella". Deunidó la colla d'emprenedors que podrien haver al municipi si governés Pujols. Però que això passi ja no és política ficció, sinó una novel·la fantàstica digne d'El Senyor dels anells. El to emprat per Pujols no convida a la modernització de la que feia gala.