No pensis en un burro ni en cap toro

Portada de la nova publiació

Disculpeu aquest títol tan estrany. Més endavant crec que quedarà una mica més clar a què ve. Queden només uns dies pel tret de sortida oficial de la carrera electoral. Tot i això, com ja ve sent habitual en qualsevol campanya, quan es pregunta a la gent com veu els eleccions la resposta és un "buf" que es perd en l'aire. Alguns candidats ja han fet propostes que en l'article d'avui sotmetrem a anàlisi. Observarem les seves paraules.

En la precampanya electoral s'ha pogut observar com els partits s'han apuntat al carro de les noves tecnologies de la comunicació. El Twitter i el Facebook han estat les xarxes socials on les formacions polítiques s'han trobat més còmodes. Responsables de CiU escrivien tweets explicant què feien. La CUP ha fet ús del Youtube. El vídeo Feina de la formació independentista ha rebut gairebé 1.600 visites. I aquesta vegada volen mostrar que hi ha molta gent implicada en el seu programa (?), fent que al Facebook molts joves simpatitzants de la CUP posin el logotip de la formació en la fotografia de perfil.

Observem, però, el tractament que ha fet la revista Aquí del grup Bífidus (des d'aquí enhorabona per aquest nou mitjà de comunicació de masses) en el seu primer número. La proposta visual era molt interessant. Hem pogut veure els caps de llista en un nou hàbitat, l'aigua. Però els candidats havien de defensar amb poquíssimes paraules el seu projecte. Com si fos un tweet. Altra vegada el resultat són paraules buides. Les darreres teories en comunicació política assenyalen que la raó té poc a veure a l'hora de persuadir els votants i assenyalen que els partits han d'apropiar-se de paraules, de metàfores de la vida quotidiana i crear conceptes. Més endavant veurem el curiós exercici de la CUP, però mirem ara els candidats que es van capbussar a la piscina.

En un moment de crisi econòmica tots parlen de millorar, fer més transparent o potenciar la gestió econòmica. El candidat de ICV, Josep Antoni Henández Vinagre, algun cop ha parlat de contractar un gestor. Perdonin, però és la proposta més de dretes i antidemòcrata que he escoltat.  Qui ha de fer política, els càrrecs electes o el mercat? Ho deixo en l'aire. Cap diu a on vol portar Berga, cap diu què vol que sigui la ciutat. CiU treu del bagul del records projectes vells com el parc de la natura i l'hostatgeria de Queralt. També parla de dinamitzar el turisme i el polígon, però en què consisteix això, què vol fer-hi? Encarna Sánchez (PSC) vol més projecció exterior. Doncs perfecte. A on exactament? Per què? El mateix li passa a la candidata d'ERC, Mònica Grandia. Josep Antoni López Noguera (PP) diu que es farà pesat davant altres administracions més grans per aconseguir més finançament. Compte no li barrin el pas a la primera de canvi a la Generalitat si es fa tan pesat.

Cap diu què vol que sigui Berga i tampoc tinc clar que hagin sabut, de moment, dirigir-se al seu electorat.

La CUP no es mulla per Berga, però diu fer feina

Els lectors es van quedar amb les ganes de veure la candidata de la CUP, Anna Maria Guijarro, molla. Va decidir no submergir-se. En els plens de l'ajuntament, la formació independentista va atiar contra Ràdio Berga i la seva nova proposta de fer una revista. Consideren que no la poden editar. La guerra de baixa intensitat entre la CUP i Bífidus ja fa temps que es produeix.

La CUP, però, sí sembla haver-se apropiat d'una paraula que és molt escaient en moments de crisi: feina. El seu lema per aquestes eleccions simplement és aquesta paraula. I el ciutadà pot atribuir-li el valor que vulgui. Ells ho han explicat. Han parlat de que han fet molta feina en els últims quatre anys. Segurament que amb la raó es podria posar en entredit tot el que estan explicant. Però a partir d'una paraula que pot voler dir moltes coses i un concepte, estan difonen una imatge. I és que moltes persones es pensen que realment són un grup de gent que es mouen, que estan constantment bellugant-se per Berga, i mullant-se contínuament,encara que no sigui sota l'aigua.

Tot això ja ho explica Geroge Lakoff en un llibre que ha influït enormement entre els estrategs de comunicació política, No pensis en un elefant. L'autor se centra, però, en política dels EUA. La CUP està aplicant tècniques que les va portar a terme molt bé George W. Bush.  El polític nord-americà parlava "d'alleugeriment fiscal" en referència a que baixaria els impostos. Va difondre la idea de que pagar menys impostos és positiu. Implícitament  també s'estava explicant que el Partit Demòcrata apujaria els impostos (encara que no fos cert) i que això, per tant, significaria una càrrega més a la vida. Està clar que la CUP intenta explorar el camí de l'apropiació de les paraules i la creació de marcs.

Una altra estratègia amb la qual juga la CUP és amb la identificació. Fer veure que hi ha molta gent que és semblant a mi darrera d'aquest projecte (?) i que per tant si guanya la CUP guanyo també jo. Els hi sortirà bé la jugada? Hi ha certs sectors de la política berguedana que vaticinen un augment de vots de la CUP. En un altre article tractaré dels punts forts i febles d'aquesta formació.