Font apunta la majoria absoluta a Gironella

Font i la consellera Rigau a Gironella

Massa agosarat? Els resultats més clars estan a Gironella. David Font (CiU) persegueix una majoria amplia. I si no hi ha sorpreses de darrera hora, l’obtindrà. Només hi ha dubtes per saber si serà majoria absoluta o no. El jove gironellenc representa un aire fresc per a la perla del Llobregat. És una manera de passar pàgina en una vila on l'establishment dels vells polítics convergents s'havia acomodat. Aquesta etapa ja es va començar a tancar el 2003, quan un actiu en alça d’ERC –provinent de lluita contra l’orella de l’eix del Llobregat– aconseguia l’alcaldia amb l’aspiració d’imposar una nova manera de governar l’ajuntament. Ramon Costa aquell any va ratllar la majoria absoluta. Li va anar pels pèls. La seva alçada i el seu temperament poden imposar. A moltes persones no els agradava el seu estil. Però el seu tarannà el va portar a presidir ERC a nivell comarcal i a convertir-se en un pes... no diré pesant, però sí pes ploma dins del partit en l’àmbit català. Ell, però, va ser una de les persones que donava suport al sector encapçalat per Josep Lluís Carod-Rovira en la primera de les crisis d’ERC, i va ser un dels bàndols que va perdre.

Font passarà pàgina a l’etapa de Ramon Costa que, amb seus alts i baixos, ha intentat convertir Gironella en un poble més adaptat al temps que ens ha tocat viure. Tot i això, a aquest municipi del baix Berguedà hi ha projectes que grinyolen molt i porten dècades encallats. David Font és un dels actius que actualment té CiU a la comarca, i les seves aspiracions polítiques van més enllà de la vila. Sempre està atent a tots els comentaris quan conversa amb algú. Somriu o el seu rostre roman extremadament seriós depenent del tema que es tracti. Té cares i gesticulacions per a totes les situacions. Si parla, no pronuncia cap frase de més. Mesura cada paraula. La seva mirada sempre escruta el seu interlocutor. Però en un instant, en una fracció de segon, la seva mirada es perd a l’horitzó. Potser mira el Parlament? Sap que encara no és el moment, però tinc la sensació que sabrà esperar pacientment i buscar la fórmula per arribar allà on es perd la seva mirada. 

L'exlíder de CiU a Gironella, Mercè Font

El jove alcalde aconseguirà passar pàgina en el seu propi partit. I en aquest punt, molts gironellencs respiraran més tranquils. CiU no només patia una crisi de lideratge després de l’etapa de Lluís Bertran, un capítol de Gironella que es va allargar en excés. La federació nacionalista era víctima d’una crisi de credibilitat molt important quan Mercè Font va agafar les regnes de la formació. És un dels pocs moments en què he vist que la vida pública ha tractat de forma justa una persona que formava part de la política. Quan una persona vol trepar per les esquerdes de l’espai públic per obtenir un rèdit personal, se l’ha d’apartar de la política. Al Berguedà, sobretot en el passat, s’ha vist massa casos de polítics en què l’ego (per no parlar d’aspectes més materials o líquids) passava per davant dels ciutadans. Diversos escàndols van esquitxar Mercè Font, que ha sortit de la política per la pitjor porta possible, la del darrera. I aquesta no es torna a obrir.

David Font s’estrena com a cap de llista, després d’haver governat Gironella en el darrer any gràcies al pacte amb ERC. Ell ja no forma part de la CiU carca, la que mantenia la comarca ancorada al passat. És una persona del segle XXI i sap que el seu poble ha d’entrar en noves dinàmiques. Diu entendre la política com a una activitat en què es necessita la complicitat i la participació ciutadana. De fet, ha intentat creat mecanismes perquè els gironellencs siguin partícips de l’espai públic, però no funcionen. Ai las, realment la gent hi vol participar? Quines seran les preocupacions reals dels ciutadans?

El polític que grinyola

El líder del PSC a 'la perla', Joan Torra

En aquest repàs per Gironella no podíem passar per alt Joan Torra (PSC). Ho intenta per cinquena vegada, però el seu moment va ser el 2003. I en aquella carrera, Costa li va passar clarament pel davant. Tot i això, no cal oblidar aquell històric resultat dels socialistes a Gironella. Crec que va ser bastant insòlit. Però en el govern (des del 2003 fins al 2007 hi va haver un pacte entre PSC i ERC) la coalició progressista de l’ajuntament no va aflorar. Les relacions amb Torra van ser complexes i insostenibles. Per aquest motiu els republicans van preferir uns altres socis el 2007. Potser va sent hora que Torra faci la reflexió que en el seu moment va fer Josep Lluís Nuñez quan va dimitir com a president del Futbol Club Barcelona: “Si el problema sóc jo, me’n vaig”. D’ERC millor ni en parlo. La retirada de Costa de la vida política i els problemes del partit a nivell general, han fet que els republicans de Gironella –com a molts altres indrets de la comarca– hagin perdut el nord. De fet, van estar a punt no de no presentar-se.