La campanya va començar oficialment ahir amb més pena que glòria a Berga. La penjada de cartells és més una tradició que un acte efectiu. I és interessant veure com l’invent de Gutemberg persisteix, malgrat els segles, en plena era virtual. La gent, però, s’ha assabentat per les piulades de Twitter que a la mitjanit ha començat la campanya. Dubto que aquest matí (6 de maig) la gent hagi estat especialment atenta als cartells.
Lluny d’eslògans atractius i posades en escena espectaculars, l’ambient en la penjada de cartells reflectia el tarannà de la ciutat: pobre, trista, lluny del segle XXI (encara que alguna formació ho intentés) i ancorada al passat. Davant la falta de liquiditat a les arques públiques per fer projectes, els partits volen vendre il·lusions. Bé, de fet, l’optimisme és un ingredient essencial per elaborar una bona campanya electoral. Alguns polítics, però, sobreactuen i aflora el nerviosisme. La influència del yes we can d’Obama es deixa entreveure (esperem que no es recorri als mateixos mètodes que el president dels EUA ha emprat darrerament per remuntar la seva popularitat) i curiosament –en un temps on es vol vendre optimisme i passar pàgina de la recessió econòmica– cau a l’oblit l’exitosa campanya, i mil vegades copiada, de Ronald Reagan, It’s morning again in America. Caldrà veure també si ara –amb la crisi– algú ressuscita la famosa frase de Bill Clinton: “és l’economia, estúpid!” (en contra del que tothom pensa, la frase en realitat és de l’assessor demòcrata James Carville). CiU i PSC recorren a la tècnica barata d’intentar identificar el candidat amb una majoria berguedana amb la intenció de fer creure a l’elector que forma part d’aquesta majoria. Una tècnica que sempre ha funcionat si l’eslògan està ben fet. No és el cas i segur que ho han fet de forma inconscient, sense haver-ho pensat.
El compromís de Gendrau
“Berga / el compromís de tots”. Encara que Juli Gendrau pel Twitter utilitzi el lema general convergent “il·lusió”, en el cartell la paraula amb més força és “compromís”. Es dóna a entendre que la ciutat (el nom de la qual té un paper destacat al cartell) millorarà amb gent compromesa (que se suposa que és ell i el seu equip). Amb les paraules “és de tots” dóna a entendre que cal una majoria perquè ell continuï a l’alcaldia. Gendrau va comenar la campaya al passeig de la Pau, un dels feus més convergents de la ciutat. Per la seva banda, a Gironella, David Font empra una idea molt similar (de fet, les campanyes es couen a Barcelona). Properament tractarem la imatge de David Font en aquest espai d’Internet.Sánchez vol que ho fem junts
“Junts podem fer una Berga millor”. Encarna Sánchez destaca que “una Berga millor” és possible. És el seu objectiu, i una altra vegada es juga amb la identificació. Com ho aconseguirà? Entre “tots junts”, si el ciutadà que veu el cartell se suma a tots els berguedans i la voten. El lema és massa vist. Dóna la sensació que és la típica frase que sempre repeteixen els polítics per vendre fum i que mai compleixen. La campanya promet ser poc trencadora i seguir un perfil conservador. Caldrà veure quin paper juga el nou equip del PSC i si són capaços de fer una remuntada que de moment no es percep. Sánchez no va penjar cap cartell, sinó que va projectar una imatge en la paradeta d'un establiment perquè no se sabia exactament com projectar-la. Ningú va portar cap llençol blanc. El tret de sortida de la camapanya del PSC va ser el barri de Santa Eulàlia, una zona on els socialistes sempre han tret bons resultats.
“Junts podem fer una Berga millor”. Encarna Sánchez destaca que “una Berga millor” és possible. És el seu objectiu, i una altra vegada es juga amb la identificació. Com ho aconseguirà? Entre “tots junts”, si el ciutadà que veu el cartell se suma a tots els berguedans i la voten. El lema és massa vist. Dóna la sensació que és la típica frase que sempre repeteixen els polítics per vendre fum i que mai compleixen. La campanya promet ser poc trencadora i seguir un perfil conservador. Caldrà veure quin paper juga el nou equip del PSC i si són capaços de fer una remuntada que de moment no es percep. Sánchez no va penjar cap cartell, sinó que va projectar una imatge en la paradeta d'un establiment perquè no se sabia exactament com projectar-la. Ningú va portar cap llençol blanc. El tret de sortida de la camapanya del PSC va ser el barri de Santa Eulàlia, una zona on els socialistes sempre han tret bons resultats.Una 'xicoteta' amb empenta
L’indret triat per iniciar la campanya m’ha fet certa gràcia, Cal Rosal. Un indret que influeix ben poc a les eleccions municipals de Berga. No he acabat d’entendre el motiu d’aquesta decisió, però m’ha fet certa gràcia. A més, Cal Rosal ja no és un indret de trànsit com abans. No sé ben bé qui veurà els cartells que es van penjar ahir. Curiosament, i en contra del que pensava, no estan seguint una campanya transgressora. L’únic actiu diferenciador és la joventut. Analitzem-ho. Ells suposadament juguen (com tots) amb aquest concepte abstracte de fer una ciutat millor. En el cartell no s’especifica, però es pressuposa. A més, l’objectiu de la CUP és sobradament conegut: “l’alliberació nacional enfront de l’opressor espanyol”. És el model Braveheart, una idea que en les narracions es ve repetint des d’abans dels grecs, tot i que els actors siguin diferents. I tenen la idea de que fent petites cosetes a nivell local s’aconseguirà aquest gran objectiu. És la idea del Capità Enciam: “els petits canvis són poderosos”. Com que tots sabem quin és l’objectiu, no s’especifica en el cartell. Només diuen com s’aconseguirà: “amb idees, amb empenta”. Sense voler-ho (o potser volent) estan apel·lant la joventut. La joventut s’ha convertit (encara no sé perquè) en un actiu en la nostra societat. Hi ha la idea –errònia– de que tot el que sona a jove és bo. El vocabulari cupero emprat al cartell és juvenil i són actius atribuïts als joves. Qui no ha escoltat la típica iaia dient: “aquests joves tenen molta empenta i moltes idees”. Qui sap? Potser alguna iaia els acabarà votant.
L’indret triat per iniciar la campanya m’ha fet certa gràcia, Cal Rosal. Un indret que influeix ben poc a les eleccions municipals de Berga. No he acabat d’entendre el motiu d’aquesta decisió, però m’ha fet certa gràcia. A més, Cal Rosal ja no és un indret de trànsit com abans. No sé ben bé qui veurà els cartells que es van penjar ahir. Curiosament, i en contra del que pensava, no estan seguint una campanya transgressora. L’únic actiu diferenciador és la joventut. Analitzem-ho. Ells suposadament juguen (com tots) amb aquest concepte abstracte de fer una ciutat millor. En el cartell no s’especifica, però es pressuposa. A més, l’objectiu de la CUP és sobradament conegut: “l’alliberació nacional enfront de l’opressor espanyol”. És el model Braveheart, una idea que en les narracions es ve repetint des d’abans dels grecs, tot i que els actors siguin diferents. I tenen la idea de que fent petites cosetes a nivell local s’aconseguirà aquest gran objectiu. És la idea del Capità Enciam: “els petits canvis són poderosos”. Com que tots sabem quin és l’objectiu, no s’especifica en el cartell. Només diuen com s’aconseguirà: “amb idees, amb empenta”. Sense voler-ho (o potser volent) estan apel·lant la joventut. La joventut s’ha convertit (encara no sé perquè) en un actiu en la nostra societat. Hi ha la idea –errònia– de que tot el que sona a jove és bo. El vocabulari cupero emprat al cartell és juvenil i són actius atribuïts als joves. Qui no ha escoltat la típica iaia dient: “aquests joves tenen molta empenta i moltes idees”. Qui sap? Potser alguna iaia els acabarà votant. Lost in the center
El lema és “centrats en tu”. Parlen de proximitat, una idea que s’utilitzarà molt a les municipals de Barcelona. A més, es juga amb el doble sentit de la paraula “centrats”, que donen a entendre quin és el perfil. Estan dient que són de dretes moderats, faltarà veure si és veritat. Curiosament no fan referència a un col·lectiu (sigui abstracte o no) i s’apel·la directament a l’individu. Potser aquesta serà una tendència que anirà a l’alça en un món en què s’està esborrant del diccionari la paraula col·lectiu i on l’individualisme ha guanyat la batalla.
L'escombrada d'ERC?
Aquesta fotografia podria convertir-se en una ironia i esdevenir l'escombrada que patirà ERC. És l'eslògan més clarament obamanista. “Volem, podem”, ens diu Mònica Grandia. Potser sí, però quin és l'objectiu? Imagino que deu ser el d'obtenir més representació a l'Ajuntament. Potser vol canvis a la ciutat? Potser vol la independència? Grandia té una tasca difícil. L'obstacle que té principalment ara és vèncer els mals auguris sobre els seus resultats. Algunes persones consideren que ERC podria tocar fons en aquestes eleccions. Fins i tot els més pessimistes apunten a que es quedarà sense representació al consistori. Crec que els resultats haurien de ser realment desastrosos per què això succeís. L’objectiu d’ocupar el terreny perdut és el que ella ha de voler. I per començar, s'ho ha de creure. El pitjor enemic és un mateix, és assumir una derrota. Recepta per ERC, actitud!
El lema és “centrats en tu”. Parlen de proximitat, una idea que s’utilitzarà molt a les municipals de Barcelona. A més, es juga amb el doble sentit de la paraula “centrats”, que donen a entendre quin és el perfil. Estan dient que són de dretes moderats, faltarà veure si és veritat. Curiosament no fan referència a un col·lectiu (sigui abstracte o no) i s’apel·la directament a l’individu. Potser aquesta serà una tendència que anirà a l’alça en un món en què s’està esborrant del diccionari la paraula col·lectiu i on l’individualisme ha guanyat la batalla.L'escombrada d'ERC?
Aquesta fotografia podria convertir-se en una ironia i esdevenir l'escombrada que patirà ERC. És l'eslògan més clarament obamanista. “Volem, podem”, ens diu Mònica Grandia. Potser sí, però quin és l'objectiu? Imagino que deu ser el d'obtenir més representació a l'Ajuntament. Potser vol canvis a la ciutat? Potser vol la independència? Grandia té una tasca difícil. L'obstacle que té principalment ara és vèncer els mals auguris sobre els seus resultats. Algunes persones consideren que ERC podria tocar fons en aquestes eleccions. Fins i tot els més pessimistes apunten a que es quedarà sense representació al consistori. Crec que els resultats haurien de ser realment desastrosos per què això succeís. L’objectiu d’ocupar el terreny perdut és el que ella ha de voler. I per començar, s'ho ha de creure. El pitjor enemic és un mateix, és assumir una derrota. Recepta per ERC, actitud! Per cert. És curiós veure que a la portada de diari Ara apareixen les cares dels candidats berguedans d’ERC, el PSC, CiU, la CUP i PP.
L’escenari que volen dibuixar els polítics és aquest. A part, els eslògans, hi ha moltes altres variables que decideixen unes eleccions. L’ambient que es respira a la ciutat, l’estat d’ànim del municipi, el context general (cada cop més important encara que estiguem en unes eleccions locals), el carisma del candidat... Poca cosa podem dir dels resultats ara, però des de Confidencial Berguedà estarem atents a tot el que esdevingui en aquestes dues setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada