L’ombra de Daniel Bullich tapa la cap de llista socialista en el ple de l'Ajuntament

Bullich i Sánchez en una roda de premsa/Foto: El 7manari

L'afició principal d'un polític és especular. Pensar quins plans maquiavèl·lics estan maquinant els partits contrincants per fer una declaració o una actuació mediàtica determinada. Els polítics locals es pensen que els mitjans de la comarca tenen una incidència important sobre una presumpta opinió pública berguedana i que cal saber moure fitxa en aquesta partida d'escacs. I en la legislatura que ara arriba a la fi s'ha mussitat sobre la possibilitat de que qui va prendre el relleu oratori de Ramon Camps en els plens de l'Ajuntament, el regidor Daniel Bullich, encapçalés la llista del PSC. El paper que exercia el jove socialista en les sessions plenàries indicava que seria així. Però ara resulta que no. Que plega i es retira de la vida política. Durant aquest temps ell ha estat sempre qui ha agafat el micròfon quan el grup socialista havia d'expressar una opinió al ple. Ara  és Encarna Sánchez qui liderarà (?) la candidatura, quan molts berguedans encara no saben ni la veu que té. Amb la retirada de Bullich de la política, aquest espai d'Internet li vol dedicar un perfil.

Trobar el líder d'un partit quan el cap visible del grup ha estat durant vint-i-cinc anys la mateixa persona, no és fàcil. Ramon Camps abandonava la primera línia de la política el 2008 i Bullich es va convertir en la cara visible del PSC a Berga. Tot i que les persones que segueixen amb lupa la política local li reconeixen certa vàlua per a la dialèctica, la veritat és que la majoria de berguedans estan més preocupats d'altres afers que per la desnerida esfera pública de la ciutat. Si el rostre de Camps anava associat a les sigles socialistes, ara -per a una majoria ciutadana- el PSC no tenia un rostre clar. La retòrica és una art que Bullich ha sabut desenvolupar quan sorgia un debat en els plens del consistori. Ha demostrat que té un domini de les paraules. Però en ocasions, tot intentant projectar una imatge de l'actual alcalde, Juli Gendrau, ha caigut en desqualificacions absurdes. Afirmava que Gendrau és "rebec, mentider i malcriat". Si l'oratòria podia enlluernar alguns, l’arrogància era el seu cantó fosc. Quan tenia la seguretat de que podia guanyar una batalla dialèctica en els plens, sempre mostrava la mateixa cara. Les parpelles se li queien lleugerament i se li dibuixava un rostre d'ésser superior. En ocasions agreujava aquesta actitud alçant una mica més una cella. Un to de veu altívol, com si estigués per sobre del bé i del mal, ajudaven a configurar aquest Bullich. Potser aquesta actitud li hagués passat factura en unes eleccions. Qui sap.

No se sent la candidata socialista en el ple

Els berguedans no van tenir l’oportunitat  de descobrir la veu de la candidata Encarna Sánchez en la sessió plenària d’ahir (7 d’abril). Ella no va actuar. Bullich va tornar a ser la veu cantant del grup socialista. Estava fent ombra a la cap de llista del PSC, crec que sense voler-ho. I és una llàstima perquè el ple de l’Ajuntament era un escenari idoni perquè els berguedans coneguessin el seu tarannà. Sobretot tenint en compte que en la sessió d’ahir es respirava un ambient preelectoral. També va ser sorprenent escoltar com Gendrau sortia del pas de les acusacions d’opacitat que ara vénen del Síndic de Greuges. I és que va retreure que l’organisme dirigit per Rafael Ribó també estava al darrera del Departament d’Educació, a on treballava Bullich al costat d’Ernest Maragall. Com si el jove socialista fos l’alcaldable. 

Darrerament des de CiU s’han insinuat històries que fins i tot el cas Watergate sembla una pel·lícula de Bambi al costat. Afirmaven que hi havia una lluita interna en el PSC. Que l'aparell del partit volia que l'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras, fos la cap de llista a la capital berguedana. Que si Bullich era el preferit per la militància de la ciutat. Que si Encarna Sánchez ha estat escollida finalment per posar ordre a les disputes internes. De la matiexa manera que Gendrau va servir per pacificar les aigües turbulentes de CiU, quan Badia i Minoves volien liderar Convergència a Berga. Les teories de la conspiració no van a enlloc. Els polítics són fans dels films d'espies. Berga no és tant important per la maquinària dels partits des de les altes esferes, des de Barcelona. És una pobre capital de comarca que no té res a pelar. Així que l'explicació de que Bullich vol deixar la política pel motiu que sigui, de que Carreras vol fer un segon mandat al seu poble, és la més lògica.

La sensació, però, és que Sánchez ha estat escollida perquè era la millor opció que tenien ara, en un moment en què el socialisme català passa per hores baixes i poques persones es volen implicar amb el partit. Ella mateixa ha declarat que ni tan sols s'havia plantejat abans ser alcaldable, però que la resta de companys li ho van demanar. Caldrà veure si ens sorprèn. De moment, encara no ho ha fet.