La guerra per l’audiència a la televisió porta a la lluita de la contraprogramació. Un joc brut que està –més o meys– regulat per una llei obligant les cadenes a anunciar públicament la programació amb tres dies d’antelació per no fer parar boig l’espectador. Contraprogramar és joc brut. Però com que en la política aquest aspecte no està regulat, sembla que “el tot s’hi val” és el que preval. I en ocasions dóna la sensació que a les persones que estan vinculades en la vida política els encanti el joc brut. Els hi sembla que aquestes estratègies són les efectives i que provenen de ments maquiavèl·liques que saben planificar. Res més lluny de la realitat. El PSC de Berga va contraprogramar divendres passat (8 d’abril) el principal acte que CiU havia anunciat per la precampanya. Els socialistes pensaven que convocant la premsa a un acte, la presentació dels caps de llista convergents al Berguedà apareixeria de forma més reduïda a la premsa perquè els periodistes també haurien d’escriure la noticia del PSC. Finalment no va ser així perquè els actes estaven planificats de forma totalment diferents. No hagués estat més efectiu pel PSC convocar la premsa un dia en què haguessin poques noticies per tenir un espai més gran al diari o més temps en els mitjans audiovisuals? Aquesta actitud no és la que allunya els polítics dels ciutadans? A saber.
El PSC va convocar la premsa per presentar la llista de la capital comarcal, però la líder (?) poca cosa va anunciar. Simplement es va limitar a considerar que la seva candidatura és “participativa”. Una paraula buida de contingut si simplement es diu això. Què és una llista participativa? És un misteri que ens podria resoldre la cap de llista socialista, Encarna Sánchez. Les declaracions no van donar més de si i simplement va afirmar que “mentre CiU fa un acte al teatre, nosaltres estem al carrer”. Doncs molt bé. I què? Si hagués plogut la imatge que haguessin donat al carrer hauria estat desoladora. Un altre tret que es va percebre és que Sánchez encara li falta esma per dominar l’escena pública. No té el ganxo necessari per fer-se seus els electors.
CiU exhibeix el seu bon moment al Teatre Municipal
Juli Gendrau té la sort (com ja dèiem en un altre article) de no haver tingut cap escàndol per resoldre. Tot i que tampoc cal oblidar que hi hagut noticies de les quals l’equip de govern s’hauria de sentir avergonyit i algun dia en farem un repàs. Però Gendrau també té la sort de que el seu partit passi per un bon moment. El context general el pot beneficiar. En tot cas, l’acte principal de CiU en aquesta precampanya és el que més temps de ràdio i televisió va ocupar en els informatius. Es presentaven els caps de llista de la comarca. Al Teatre Municipal s’hi van arribar a aplegar unes dues-centes persones. Els convergents volien mostrar públicament la seva força i reafirmar que el Berguedà és el feu convergent per excel·lència. O com va dir el president comarcal del partit, Ramon Minoves, “la formació que més bé representa la comarca”.
L’alcalde de Berga vol atribuir les culpes de la mala situació econòmica al govern anterior, que dirigia el socialista Ramon Camps. Aquesta jugada se li pot girar en contra si es posen sobre la taula els nombres sense fer interpretacions. Potser en les setmanes que queden per arribar a les eleccions es podrà comentar com estan les arques municipals. La crisi, la maleïda recessió econòmica, centrarà una vegada més unes eleccions. Però Gendrau també haurà de respondre a altres qüestions que afecten la ciutat. Situacions esperpèntiques fruit de la inoperància i de no saber a on es balla. Com es poden perdre subvencions amb l’excusa de que no s’ha trobat la documentació? Els entrebancs del projecte del nou institut eren –com defensava Gendrau– per culpa del regidor socialista Daniel Bullich –que treballava a la conselleria d’Educació– o l’actual consellera del departament, Irene Rigau, (CiU) està exigint a l’Ajuntament de Berga el mateix? La ineptitud és el principal tarannà de l’equip de govern? Dos i dos fan quatre o a Berga fan zero?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada