ERC intentarà que els joves siguin el seu salvavides, però és una missió impossible

Grandia en un banc del Vall/ Foto: dbergueda.cat

No s’apel·larà directament al vot jove, però serà el camp de batalla indubtablement entre les dues forces polítiques que es declaren obertament independentistes en la propera contesa electoral de Berga. I dic dues perquè després que Laporta sigui el número dos dels republicans a Barcelona, Solidaritat Catalana (SI) ha perdut el nord i s’està demorant tant l’anunci d’una candidatura de SI a Berga que és molt possible que no es presenti.

Des d’ERC opinen que la desfeta de fa quatre anys es deu, sobretot, perquè la franja de població juvenil va deixar de votar-los. Unes paperetes que la CUP els va robar. Els continus missatges que va deixar entreveure la jove candidata republicana a Berga, Mònica Grandia, en l’acte de presentació de la seva candidatura ahir (dilluns 4 d’abril) anaven en aquesta direcció. Les principals propostes per a la ciutat són aconseguir la integració tarifària a Berga, que a la capital comarcal es puguin cursar més cicles formatius, estudiar la viabilitat de l’arribada del tren a Berga i l’aplicació de polítiques d’emancipació juvenil, entre altres. Grandia ja sap que alguns d’aquests punts no són de competència municipal, que com a molt l’Ajuntament pot instar a la Generalitat a que els apliqui. Però en aquest moment històric en què el contingut s’ha reduït a la mínima expressió i que el més important és el continent, les propostes tenen algun sentit. Però quants joves saben que ERC va fer un acte ahir? Quantes persones d’aquest sector de població sabran quines són les propostes d’ERC? Molt poques. Tot i que Grandia intueix quin camí ha de seguir per aconseguir més vots, la veritat és que la CUP sap molt més bé com funciona la maquinària propagandística. I ho fa de forma efectiva. En aquest tret de sortida a la pre-campanya es presagia una pèrdua de vots (encara més) dels republicans.

El lema d’ERC és “volem, podem”. Han volgut estergir el famós “yes we can” de Barack Obama i els han aparegut aquests dos verbs conjugats en la primera persona del plural del present indicatiu. El problema és que Grandia no és Obama. Em sembla que no cal que indiqui les set (grandioses) diferències. A la candidata no només li falta la eloqüència de l’actual president americà, sinó que el lema de campanya sigui l’estendard d’una sensació de canvi i d’il·lusió, com en la campanya d’Obama. El “yes we can”s’anava confirmant que podia es podia fer realitat a mesura que avançaven les primàries del Partit Demòcrata. ERC no està demostrant que avanci. De moment el partit només té paraules i les paraules se les emporta el vent. Alguna cosa va passar ahir, però, perquè la candidata republicana no s’encallés en excés en el seu discurs. Les paraules no van suposar un gran obstacle per a Grandia –com en altres ocasions– i va poder expressar-se correctament per a un públic que poc nombrós, però que cabia a la sala petita del Pavelló de Suècia.

Un camí que no hi ha temps de recórrer

Del que no s’han adonat des d’ERC és que “volem, podem” sembla més aviat el títol d’un llibre d’autoajuda. I la necessitaran. Possiblement els hi caldrà un cop sàpiguen els resultats electorals. Tot i que la intenció és obtenir dos regidors –ara en tenen un i recordo que Josep Xoy en va aconseguir quatre al 1999– és molt possible que encara baixin més de vots. La candidata no és coneguda, el context general els està totalment en contra i amb tota probabilitat els joves no votaran ERC. I el darrer punt és un objectiu assolir si es volen recuperar mínimament de la catàstrofe del 2007. Els republicans berguedans saben quin camí han de seguir, però el problema és que a Berga la CUP té molt més recorregut i no els poden atrapar. 

La CUP ja va aconseguir el vot juvenil fa quatre anys i ara s’embarca a aglutinar el vot d’altres franges d’edat. En un altre article ja analitzarem el paper que pot jugar la CUP, però la majoria de la militància és curta d’edat i saben cridar els joves i de retruc aconseguir el vot dels pares dels seus electors potencials. ERC en aquests moments no és creïble, i a Berga encara menys.