Regidors de CiU abandonen Gendrau, que es veu forçat a buscar noves cares

Gendrau observant un salt de gegants

Juli Gendrau és el mestre de la opacitat. És possible que torni a guanyar. La política municipal de Berga és un tema de conversa recorrent quan s’han esgotat les altres discussions. Quan dos amics fan petar la xerrada sempre comencen pels temes interessants i un cop s’acaben tots, hi ha el recurs de parlar de la política berguedana. Per què serà recordat Gendrau? Només se m’acut l’Escola Municipal de Música de Berga. Tot i això, no ha tingut cap escàndol important, tot i que els periodistes de Regió7 s’han divertit en aquesta legislatura convertint l’alcalde de Berga en l’Estrellat en nombroses edicions. Però com que la incidència real de Regió7 no és tan gran com els polítics o els mateixos periodistes es pensen, aquesta és una dada que ha passat desapercebuda. Però tot i la sensació (generalitzada) de que tornarà a guanyar, tot i no haver hagut cap escàndol que hagi sotragat el passiu esperit berguedà, tot i haver complert amb el tarannà amb el qual es va presentar fa quatre anys –el d’any passa any empeny i anar tirant com sempre. Tot i això, moltes de les cares que l’han acompanyat a l’ajuntament en aquesta legislatura decideixen plegar. No repetiran ni Jaume Vima –el primer regidor d’afers exclusivament patumaires que ha tingut una presència notòria als plens i als mitjans–, ni Rosa Guitart –una de les persones més creïbles de l’equip  de Govern–, ni Carme Barniol –un dels actius de la llista elaborada fa quatre anys, però que ha anat perdent protagonisme mentre avançava la legislatura. Està per veure què fa la resta de membres de l’actual equip de govern.

Algunes de les persones que han decidit desertar han al·legat discrepàncies. Tensions internes que els han desil·lusionat. Però aquesta és una qüestió que s’ha conegut ara a partir de converses d’alguns d’aquests regidors amb persones del carrer. L’opinió pública no s’ha assabentat d’aquestes discussions internes de CiU. Gendrau ha estat el mestre de mantenir aquesta desil·lusió a l’ombra. De que ningú piulés més del compte. De fet, pocs mecanismes interns s’han donat a conèixer a la llum pública aquesta legislatura. Si en els darrers anys algú ha parlat amb algun regidor, ja s’intuïa que la improvisació ha imperat en les reunions prèvies als plens. Una qüestió que tampoc ha sortit a la llum pública.

Moviments anti-Gendrau?

Que Josep Maria Badia s’havia guanyat l’enemistat de força berguedans quan va governar era notori i evident. L’enigmàtic exalcalde Jaume Farguell s’havia convertit en el seu principal enemic. La suma de Badia + Jaume Faguell en contra + al 2003 CiU desil·lusionava en el context general, va tenir com a resultat (=) la primera victòria socialista a Berga.

Actualment no s’està reproduint aquesta fórmula. Però hi ha alguns elements pel dubte. Ermínia Altarriba (que ha plegat com a presidenta de l’Associació de Botiguers i Comerciants fa uns dies per implicar-se activament en política) semblava que sempre havia tingut més simpatia per CiU. Ara, però, ens ha sorprès presentant-se de número tres a la llista del PSC. Falta veure si Jaume Farguell donarà algun tipus de suport a Gendrau. En tot cas, el context general no acompanya els socialistes. No està clar quin paper pot jugar la cap de llista en la campanya i la sensació és de que perdran estrepitosament les eleccions.

Tot i això, estaria bé que Juli Gendrau donés explicacions sobre per què hi ha membres del seu equip que marxen. No estaria malament que declarés què ha passat internament.

. .

.