El periodista Manuel Cuyàs celebra al diari ‘Avui’ que Berga sigui menys troglodita

No ens enganyem. Si preguntem a un barceloní quina imatge té dels berguedans, segurament ens respondrà que són persones molt de la ceba, dels de poble de tota la vida. Preocupats dels seus afers. Aliens al que passa al món. Capficats en de quan data el cap de la guita grossa i en qui farà ballar la geganta vella al salt de la plaça de Santa Magdalena. I malauradament aquesta Berga existeix, però actualment és un petit reducte, tot i que a vegades es veuen tics preocupants. Són els berguedans de la ceba que pensen, tal i com va afirmar un dia l’il·lustre Màrius Moneu als anys vuitanta –deixeble mossèn Armengou, un altre il·lustre–, que “només és berguedà aquell que mama llet berguedana”. Em sembla que quan Moneu va pronunciar aquesta frase no pensava que vint anys després encara li recordarien. Errors de càlcul. Per sort el nacionalisme carca ja no està de moda. I a Berga, encara que mai anem a l’última, el catalanisme ha fet passos endavant i ara és més integrador. Un fet que el periodista Manuel Cuyàs –que ha ocupat càrrecs de responsabilitat al rotatiu El Punt i ha escrit la biografia de l’expresident Jordi Pujol– ho celebra al diari Avui amb un article que es va publicar ahir (12 d’abril).

Cuyàs fa un repàs als noms dels alcaldables berguedans i observa que entre ells hi ha una Sánchez (parla de d’Encarna López per error), un tal López i que fins i tot el cognom de la candidata de la CUP és Guijarro. I ho celebra perquè la seva experiència personal l’ha portat a pensar que el nacionalisme català que es respira a Berga és rònec. I és que, segons explica, el regidor de Cultura a l’ajuntament berguedà de fa trenta anys tenia dubtes de la capacitat del seu homòleg de Mataró perquè tenia un cognom castellà. No farem comparacions odioses entre la capacitat de treball que podia tenir aquell regidor del Maresme i el nostre.

Abandonant la ceba

Em dóna la sensació, però, que encara hi ha persones que els encanta ser de la ceba. En terminologia popular hi ha el concepte dels berguedans de tota la vida. Estaria bé que des de la política es fes pedagogia a l’exterior i s’expliqués que Berga no fa tuf a carca. I contribuir a que conceptes com el de berguedans de tota la vida desapareguin del diccionari berguedà. Pot semblar una tonteria o una acció impròpia de l’Ajuntament, però la bona imatge que pugui tenir la ciutat a l’exterior pot beneficiar la Berga del futur. I per això cal estendre la idea de que actualment els fenòmens de fora ens afecten. Que el món local i  el global interactuen contínuament i que això bàsic pel desenvolupament de la ciutat al segle XXI.