Mai falta la llista friki a Berga. I en aquesta contesa electoral que ens espera, els frikis berguedans tampoc ens defraudaran. Carme Prada -la dona de les fruites del Mercat Municipal- es torna a presentar a les eleccions municipals. Durant aquesta legislatura no ha parat de fer campanya. Segurament silenciosa. Sense gaire soroll. Però l'ha fet escenificant el paper que sempre se li ha donat millor, el de friki. De fet, no ha provocat molt soroll perquè els mitjans de comunicació de masses no li han fet gaire cas, sortosament. Però en els darrers temps ens ha deixat noticies... esperpèntiques, sonades, surrealistes. Però com que ja la coneixem, ja no ens sorprèn. "Una altra boja aventura de les seves" pensem. Sobretot actua per Patum, quan se li dóna per fer exposicions de culleres o de sabates. I sort que ha deixat de fer mostres sobre esqueles. Als plens de l'Ajuntament se la veu tot sovint amb un bolígraf, tot i que ningú sap ben bé què apunta. Està escrivint un nou evangeli?La Lliga del Sant Crist
Encara no se sap del cert el nom que tindrà la seva candidatura, però tot apunta a que s'anomenarà la Lliga del Sant Crist. El que està clar és que tindrà inspiració religiosa. Déu agafi confessats els partits demòcratacristians. I la frase que va repetint és que "no pot ser que deixem perdre dos mil anys de cultura". De què em sona aquesta frase? Ah, sí, de Le Pen, d'Anglada. Sortosament els berguedans no permetran que la ciutat entri en la normalitat europea de tenir un partit xenòfob -encara que amb una representació minoritària- en les institucions públiques i de representació de la ciutadania. Per sort el frikisme de Carme Prada quedarà al marge de les decisions polítiques del consistori, encara que no siguin tampoc molt serioses. Corria el rumor que Josep Saña podria presentar-se a les eleccions amb la fruitera, però aquesta informació cada cop perd més força.
Carme Prada ens ha deixat imatges espectaculars, com quan es va presentar amb un crucifix i una Bíblia a un ple de l'Ajuntament. Si no recordo malament, el ple aprovava quelcom sobre uns terrenys de la seva propietat. Quan es va debatre aquest punt de l'ordre del dia, es va posar dreta alçant els elements sagrats que subjectava amb les mans i va mirar el firmament. Perdó, el sostre de la sala de plens. O quan va penjar uns cartells falsejant una convocatòria de ple en què es deia que el consistori aprovaria que a Berga es construís un cementiri nuclear. Per cert, falsificar una convocatòria de ple no és sancionable? O la afonia que li va venir de sobte quan es va celebrar el debat electoral de fa quatre anys i la va salvar el seu marit, el Joan Bernat, participant ell en el debat. Ai el Bernat. Encara recordo quan ell era el cap de llista... O va recórrer tot. Des d'Alianza Popular (l'antiga marca del PP) a Estat Català. Sort que ens ho prenem rient, com si tot fos una broma.
